dimecres, 21 de maig de 2008

quins ous! (4)


ous tofonats

Dies enrere, la meva amiga Montse em va portar un potet d'un nou producte que fa l'empresa de la seva família, conserves Coll, el paté de tòfona; em va demanar que el provés i li suggerís receptes en què es pogués utilitzar. Us aniré explicant els més avenços, però de seguida vaig pensar en com de bé lliga la tòfona amb els ous.

Una de les menges més delicioses que recordo haver tastat i haver cuinat jo és un puré de patata del bufet amb tòfona ratllada, servit amb un ou ferrat a sobre i tres o quatre làmines ben fines del tubercle sobre l'ou calent. Els ous els havia guardat un dia o dos en un pot de vidre tancat amb la tòfona, de manera que s'amaressin de la seva aroma. Una delícia.
Aquest paté Coll és una barreja de la tòfona negra del país (tuber melanosporum) i de tòfona asiàtica (tuber indicum) que prepara la pròpia Montse i que té una aroma i un gust tant potents que cal utilitzar-lo amb molta cura.
Primer el vaig provar posant-ne una petita "quenelle" sobre un rovell d'ou cru amanit només amb escates de sal, sobre una cullera, i el resultat, per a mi que m'agrada el rovell cru, va ser prou acceptable.
Millor va quedar, però, el "montadito" d'ou de guatlla amb paté de tòfona. Vaig untar sobre una llesca de barra una miqueta del preparat de tòfones, no gaire, que ja he dit que és molt fort, i a sobre hi vaig posar l'ou ferrat amb unes escates de sal. Magnífic, mal m'està el dir-ho.
Seguiré provant; de moment ja he fet un puré tofonat que us portaré aquí ben aviat.

12 comentaris:

  1. Ahora dime Manel, cuál es el truco para que el huevo se quede así, medio levantadito, anda que te has currado la foto de verdad, me encanta.
    Un abrazo.
    Ana

    ResponElimina
  2. jo l'ou ferrat siiii, el cru ja m'ho reservo mes.
    la veritat és que mai he provat la tofona de cap manera a vere si aconsegueixo una mica d'aquest paté i la provem.
    felicitats i salut

    ResponElimina
  3. He entendido bien??? Paté de trufa negra??? Conservas Coll???? (tendré que ir husmeando por aquí a ver si encuentro algo...). Me han encantado las fotos y las ideas con huevo pero lo del puré de patata con trufa rallada.....mmmmmm me lo estoy imaginando y me encanta!!! Saludos!!!!

    ResponElimina
  4. Que bien suena ese paté de trufa. Y desde luego combinado con huevo, de lujo. Gracias por tu visita. Me has dado la oportunidad de conocer tu blog. Aquí estoy hace un buen rato descubriendo tus recetas. Te visitaré a menudo. Un blog estupendo.
    Saludos

    ResponElimina
  5. Hola manel,
    has probado a hacer....
    metes la clara en un vaso pequeñito y lo pones al baño maría, rallas foie micuit que este semi congelado. Lo pones encima de la clara cuajada, la yema en crudo, sal de maldon y trufa rallada....pa morirse con una sonrisa!
    el pate de las dos tofonas tiene que estar brutal. Lo de meter los huevos dentro de un bote con la trufa yo también lo hago.
    Eres un artista.
    petonets

    ResponElimina
  6. ana: te decepcionará, pero el truco para que el huevo quede levantadito es aguantarlo con la punta de los dedos de la mano izquierda y cortar la foto para que no se vea.

    gina: la tòfona és un condiment fantàstic, sobretot si és fresca, a l'hivern, la llàstima és que vagi tan cara.

    salvia: el paté que he utilizado sólo empieza a comercializarse, pero creo que deben existir más. en cualquier caso, el puré con trufa fresca rallada és exquisito, más si se acompaña con huevos perfumados como he explicado.

    rosa: me alegro que te guste como a mi me han gustado mucho tus bocados dulces y salados. siempre serás bien recibida.

    loca (¿ingrid?): te agradezco los cumplidos, pero lo tuyo sí que es arte, las yemas con ibérico que pones hoy, sin ir más lejos, o este vasito con foie y trufa, ¡qué más se puede pedir!
    a ver si encuentro algo digno para presentar a tu concurso.

    fins aviat a totes!

    ResponElimina
  7. M'encanten aquestes receptes amb el paté de tòfona, la llàstima és que mesclin el tuber melanosporum amb l'indicum. Una vegada en vaig comprar al súper i no valia res. De totes maneres, potser barrejat compensa...
    A mi també m'encanta el rovell de l'ou cru. De fet confesso que, sovint, quan bato els ous per a fer truita, no puc evitar la temptació de pispar una mica de rovell...
    Un dubte: com és que mai poses els ingredients i les quantitats en les teves receptes????
    I per acabar, moltes felicitats per aquest merescudíssim premi i gràcies per haver-me descobert el blog de la Dolors.
    Fins aviat!

    ResponElimina
  8. hola, anna!
    veig que coincidim força de gustos, per això que dius dels ous i perquè al teu bloc hi he trobat risotto amb funghi, mandonguilles amb sípia i altres receptes que també trobaràs aquí.
    per què no poso quantitats? és que a mi no m'agrada cuinar amb receptes ni amb quantitats fixes, ho feia al principi per por d'equivocar-me, però ara prefereixo seguir la intuició i fer plats propis o d'altri adaptats als gustos de casa, i mai no sé les quantitats, exceptes, és clar, en productes com l'arròs o la pasta, que saps quanta en poses per cada persona, però la resta ho faig a ull.
    a més, quan parlo d'un plat o d'un producte, m'agrada més explicar les coses que en sé que no pas donar receptes concises i exactes, perquè de blocs de receptes ja n'hi ha molts.
    tu també fas una cosa semblant, dones receptes però també reportatges, consells dietètics, etc.
    és a dir, prefereixo que t'ho passis bé llegint un post o que hi aprenguis alguna cosa que no pas que puguis fer aquell plat i et quedi exactament igual que a mi. si de cas, que quan el facis hi apliquis els teus propis coneixements i la teva herència cultural i culinària.

    ResponElimina
  9. Madre de Dios
    Que cosas mas ricas....
    Enhorabuena, tienes unas manos...

    ResponElimina
  10. gracias, su, no sabes como agradezco el comentario viniendo de ti que eres capaz de hacer delicias como la que vi ayer, la tosta dulce de sobrasada ibérica y miel.
    hasta pronto!

    ResponElimina
  11. Manel, gràcies per la propaganda.
    Tenim un dinar o sopar pendent, mentrestant em vaig mirant el teu blog, que per cert, és ideal per agafar idees.
    De fet és un gran repte convidar-te després de veure tot el que fas.
    Et felicito, de veritat, està però que molt i molt bé.
    Montse Jordà.

    ResponElimina
  12. hola, montse!
    moltes gràcies pel teu comentari.
    pel sopar, no pateixis, que jo les coses que prepares sempre m'han encantat.

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...