dissabte, 3 de maig del 2008

a sobre del pa (3)

"montadito d'ensaladilla"

L'ensalada russa, que tota la vida n'hem dit "ensaladilla", és un d'aquells plats que no passen de moda, si està ben feta, no cansa mai. Com sempre, però, calen bons ingredients i paciència en l'elaboració, que no és poc.
Segons el diccionari, l'ensalada russa és
una amanida "feta amb patates i verdures bullides i tallades a trossets, tot amanit amb maionesa". Que no és pas poc.
He sentit explicar la seva elaboració de molts maneres: el meu amic Emili cou les patates amb pell i després les talla a trossets; jo faig més via bullint-ho tot junt, però hi ha qui bull totes les verdures per separat. Això sí, si ho fem en la mateixa aigua, cal començar per la pastanaga, la més dura, seguida de la mongeta tendra, i després tirar-hi la patata, tot tallat a una mida regular, i els pèsols.
Cal deixar refredar bé abans d'amanir, perquè no es desfaci la patata. I aquí segueixen les variants: malgrat el que diu el diccionari, a casa la prefereixen amanida amb oli, però a mi m'agrada més la maionesa, i com a complements, tonyina, ou dur, olives farcides i, a vegades, pebrot escalivat a dauets. També s'hi pot posar pernil, dolç o salt, i en general allò que us vingui de gust.
És un plat que se serveix fred, guarnit amb tires de pebrot, rodanxes d'ou, meitats d'oliva.... I el motiu d'encabir-lo en aquesta minisecció: en posem una bona cullerada a sobre d'una llesca de pa de barra, culminem el "montadito" amb una tira de pebrot escalivat i un tros d'oliva, o al gust de cadascú, i a repetir.

6 comentaris:

  1. Que bo Manel, ma mare la fa sensa ceba perque deixa aigua, la posa apart. Es un plat que m'encanta, m'as donat una idea, dema que estic sola me la faig pera mi. Sen van tots de comunio i jo no estic pera volantins, a casa tranquileta amb la cuina, els llibres i la meva musica tot va fluint be. Gracies per la felicitacio. Ets molt amable.
    Una abraçada forta.
    Ana

    ResponElimina
  2. ensaladilla rusa, fa dies que no en faig, bé perquè a l'hivern no n'acostumo a fer, però ara que ja arriba el bon temps potser que m'hi posi, diumenge per dinar....taxan taxann ENSALADILLAAAAAAA,jeje, bueno ja veus que sóc una mica pallasa.
    bueno com sempre l'has encertat, felcitats i anims.

    ResponElimina
  3. gràcies a tu, anna, per les teves visites, i pel teu optimisme. jo estic com tu, també m'acosto més als 50 que als 40, però allò de la residència que deies encara no m'ho plantejo. ens falta molt!


    gina, anima't a fer ensaladilla, si no com a plat, a sobre del pa, com un mos que entre molt bé a tota hora, especialment ara, amb el bon temps que deu fer al teu poble.

    ResponElimina
  4. It is always so interesting to visit your site. What a great information, thanks for sharing.

    ResponElimina
  5. Awesome post, the information you shared was resourceful and I enjoyed reading it, thanks for sharing.

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte