dimarts, 5 d’agost del 2008

amanida rakel

Els lectors habituals d'aquest bloc saben que he anat durant molts mesos a rehabilitació per una lesió al colze esquerre, i que la meva fisio de capçalera es diu Rakel, té unes mans càlides en el tracte i precises i fermes en el tractament. Durant més de nou mesos, com un embaràs llarg, hi he anat cada dia, però al final ha aconseguit deixar-me'l, no com nou, però gairebé. I tot i que li he portat algun detall per mostrar-li la meva amistat i gratitud, fa dies que pensava en una cosa diferent i que recordi, i se'm va ocórrer fer un plat que porti el seu nom i amb productes que li agradin. La Rakel és mig vegetariana, com diu ella, tot i que fa excepcions com els peus de porc (ja tinc dit aquí que no deixa de sorprendre'm, aquesta noia). Com que cada dia per dinar menja amanida amb algun afegitó, vaig pensar dedicar-li això, una amanida, perquè uns "peus de porc Rakel" hagués sonat lleig; i com que moltes vegades per sopar, sobretot quan està cansada, es menja només una poma, aquesta fruita no podia pas faltar en un plat que porti el seu nom. De fet, a la seva taula de treball sempre n'hi he vist, de pomes.
Per fer aquesta amanida, cal pelar pastanagues i tallar-les en forma de bastonets regulars que bullirem en aigua amb sal. També netejarem i tallarem a la mateixa mida mongetes tendres rodones, i les bullirem. I finalment pelarem i bullirem patates de la mateixa mida; si es vol, es poden substituir per espàrrecs frescos o en conserva. Les verdures han de quedar 'al dente' i, un cop bullides, les anirem posant en aigua amb gel per fixar un color intens i que no quedin toves.Presentarem les verdures al voltant d'una plata gran alternant-les per colors (blanc, verd i taronja), i al mig hi posarem enciam tallat petit (jo vaig fer servir la varietat fulla de roure). Prepararem una vinagreta amb un rovell d'ou, oli i vinagre (en proporció 3 a 1 o 4 a 1, segons els gustos), sal i pebre blanc. A l'últim moment, abans de servir, pelarem pomes i les ratllarem a sobre de l'enciam; si ho fem abans, la fruita s'oxida. Finalment, amanirem amb la vinagreta, només una mica a la mateixa plata, i la resta la servirem en salsera per a qui en vulgui més.
Espero que us agradi i sobretot que li agradi a la Rakel, perquè sinó li hauré de fer en aquesta cuina virtual uns peus de porc que es pugui llepar els dit.

17 comentaris:

  1. Ya me cuentas si le ha gustado a tu fisio, no hay mejor regalo que hacerle a una persona que aprecias.
    Paciencia para cortar todos tus bastoncitos. Un abrazo Manel

    ResponElimina
  2. Punyeta, Manel: T'hi has ben lluït!!! Quina amanida tan abellidora (i és que aquesta porta poques "herbes"). L'enhorabona per la idea, la presentació i, com diu la Su, per la paciència de tallar-ho tot tan perfectament amb forma de bastonets.

    ResponElimina
  3. su, todavía no lo sabe, ahora le voy a enviar el enlace, pero espero que le gustará. y a ti, si la pruebas.

    enric, aquesta d'herbes en porta poqeus, i la veritat és que amb la vinagreta d'ou i la barreja d'enciam i poma, queda refrescant, bona i alimentosa.

    ResponElimina
  4. Que bonic!! Jo també vaig anar molt de temps a rehabilitació per tema de contractures..i cada setmana els portava alguna cossa cuinada per mi...jeje. Van acabar regalant-me més sesions de rehabilitació...jeje

    ResponElimina
  5. Aquesta es de les que m'agraden a mi, tinc debilitat per les pastanagues i els espàrrecs .....la combinació de colors i distribució t’ha quedat genial!!!!
    La Raquel segur que estarà molt contenta.

    ResponElimina
  6. Quina amanida més bona! Segur que la Rakel t'haurà fet "la ola". Éts un artista de la cuina!

    ResponElimina
  7. núria, els teus fisios es devien llepar els dits amb les cosetes tan bones que fas sempre.

    xaro, a mi el que m'agrada més d'aquesta amanida és l'enciam amb la poma i la vinagreta per sobre.

    francesc, ets molt exagerat, només és una amanida feta amb molt de "carinyo".

    ResponElimina
  8. Manel!!!!
    M'agrada aquesta recepta, a més es podria acompanyar d'un hummus per exemple.
    M'apunto el truc de l'aigua amb gel per aconseguir que quedin al dente. Aquest no me l'havia explicat ningú!
    Fins aviat

    ResponElimina
  9. La Rakel es quedarà bocabadada. Només amb els colors ja m'entra gana!
    Salutacions!

    ResponElimina
  10. ruben, bona idea, això del'hummus.

    noa, moltes gràcies pel teu comentari i benvinguda a aquest bloc.

    ResponElimina
  11. Quina feinada!!!! erò quina patxoca que fa!!! T'ha quedat execl.lent, de ben segur que a la Rakel li agradarà!!!!
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  12. qué bonito detalle hacer una ensalada dedicada a ella (con su nombre). Me alegro de que estés recuperado. Saludotes!!!!

    ResponElimina
  13. eva, porta feina però tampoc tanta, i comentaris tan amables com aquest la compensen àmpliament. petunets.

    gracias, salvia, espero que rakel opine lo mismo que tu. hasta pronto.

    ResponElimina
  14. I tant que he quedat bocabadada!
    Manel, moltes, moltes gràcies, m´ha fet molta il·lusió aquest magnífic regal i has encertat de ple amb el plat. Haig de preparar-la i tastar-la però ja puc dir-te que estic segura que m´encantarà i que recordaré sempre aquest deliciós i tan el·laborat regal.
    Rakel.

    ResponElimina
  15. rakel, no saps com celebro que t'hagi agradat aquest regal i, sobretot, que et serveixi per recordar aquest pacient tan pesat.

    ResponElimina
  16. El colze ja el deus tenir bé, d'altramanera hauries d'haver anat nou mesos més a veure la Rakel, després de tallar tanta juliana!!!!!!!!!!!
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  17. dolça, avui he anat a veure la rakel a fer una "revisió" i efectivament el braç segueix força bé. per sort, l'ús del ganivet encara no m'ha fet recaure!
    per cert, m'ha dit que es va fer l'amanida i li va agradar molt, de manera que estic doblement content.

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte