diumenge, 17 d’agost del 2008

quins ous! (5)


les últimes tòfones d'estiu

El meu poble no destaca en gaire coses, llevat del seu clima a l'estiu, que històricament ha atret molts estiuejants, i els seus embotits, però tenim un altre tresor gastronòmic: els bolets en general i, especialment, la tòfona. Sobretot, la tòfona negra (tuber melanosporum), a l'hivern, però també la d'estiu, la tuber aestivium. I moltes de les tòfones que es troben aquí i fora d'aquí passen per les mans del Manel Coll, de conserves Coll.
El Manel és un bon amic, gran amant dels esports, i des de fa un temps s'ha afegit a la "grupeta" ciclista dels dissabtes; ahir també va venir, però darrera les bicicletes es va oblidar que li havien de portar tòfones i a l'hora d'esmorzar ho va haver d'arreglar per telèfon.
El fet és que jo em pensava que la temporada ja s'havia acabat, però em va explicar que no, que aquest any s'ha allargat una mica i que les d'ahir serien, segurament, les darreres tòfones d'estiu que tindria. I em va prometre que me'n portaria. D'acord, li vaig contestar, però veniu a sopar i ens les menjarem avui mateix amb puré de patata i ou ferrat.
La tòfona d'estiu no és tan apreciada com la d'hivern, perquè el seu gust i la seva aroma és molt inferior, però el seu preu també, i la veritat és que aquestes últimes de la temporada van sortir molt aromàtiques i ens van deixar prou satisfets. Són altament recomanables per a qui no vulgui gastar-se quinze euros en una tofoneta negra i també per aquells que els molesta l'aroma tan penetrant a gas que desprèn aquesta quan és fresca.
La qüestió és que va ser un sopar molt agradable, perquè el Manel i la Montse van venir amb dos dels seus tres fills i nosaltres també hi teníem l'Aleix, i vaig improvitzar una coca de pasta de full (la recepta, dimarts), una pizza i uns entrants per fer boca.
Però l'estrella havia de ser la tòfona, i per això vaig preparar un puré amb patates vermelles bullides en aigua salada i ben aixafades i aromatitzades amb pebre blanc, nou moscada i oli d'oliva suau. Abans de servir, hi vaig ratllar tòfona, i vaig posar el puré a la base del plat. A sobre, un ou ferrat acabat de fer, amb les puntes torrades però el rovell cru, i més tòfona ratllada per sobre. N'hi vaig posar amb moderació i vaig treure a la taula el ratllador amb una tòfona perquè cadascú s'hi acabés d'afegir la que li vingués de gust.
És un plat senzill però extraordinari amb tòfona negra, i la veritat és que el resultat amb aquesta tòfona d'estiu també ens va agradar molt.
Ara, que sóc ben burro, perquè ahir que la tòfona sobrava i tenia ous de corral acabats de pondre, vaig fer just de puré i no vam poder repetir. Haurem de repetir a l'hivern amb la melanosporum.

12 comentaris:

  1. Umhhh serà sencill..pero se me estava fent la boca aigua quan t'anava llegint!!jeje...Que bó havia d'estar...

    ResponElimina
  2. Aquest plat d'ou, patata i tòfona és un dels preferits amb diferència, nosaltres, però, potser preferim les patates un pèl rosses aromatitzades amb la tofona. A la Fonda Europa el broden, i quan hi anem a sopar és un plat que sempre cau!
    Fantàstic, Manel, fantàstic com sempre!

    ResponElimina
  3. Puc sucar-hi pa??????jajaja

    Genial, Manel, sembla que m’arribi la flaire de la tòfona...

    ResponElimina
  4. Manel,

    Els teus plats, com sempre perfectes. La tòfona ha de donar un gust sensacional als ous ferrats, que per cert és un d'aquells plats que et retornen a la infància.

    Una abraçada

    ResponElimina
  5. Encara recordo aquell "post" en què et queixaves que no havies trobat llardons a Castellterçol, i jo vaig pensar: "Veus?... a Badalona, en algun lloc o altre n'hauria trobat"..., però, ah, noi!: Resulta que el senyor Manel té al seu abast pollastres i conills criats a casa; ous, per tant, de corral; tota mena de verdures de l'hort dels seus sogres i, per acabar-ho d'adobar, ara ens diu que té al seu abast tòfones d'estiu i d'hivern... Vaja, vaja... Ja és ben cert allò que diuen que qui no es queixa és perquè no vol. :))

    ResponElimina
  6. Un cop vaig llegir que si posaves en un pot 3 ous i 3 tófones i ho tenies tancat, quan feies els ous ferrats quedaven espectaculars...Ja saps, ho tindras que probar!!!! ;)
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  7. núria, estava molt bo, i et recomano que ho provis.

    parella vermella, a la pròxima visita a la fonda europa les provo.

    josep, avui he repetit ous amb tòfona (sense puré) perquè no he pogut resistir la tentació.

    enric, tens tota la raó, aquí de matèria primera (no marina) no ens en falta pas, però és que allò dels llardons em va saber molt de greu després que la mireia carbó ens ensenyés a fer la coca.

    eva, téns tota la raó, queden boníssims. de fet, ja ho havia explicat en un post anterior, però ahir no vaig tenir temps perquè va ser arribar les tòfones i ratllar-les. Però en tinc una altra en un pot de vidre amb ous que demà passat estaran al punt.

    ResponElimina
  8. Dios mio!!!! Puré de patata con trufa rallada y huevo frito de corral con un poco de trufa rallada........ me está entrando un hambre....... manjar de Dioses si señor!!!!!!! (espero haber traducido bien....) Saludotes!!!!

    ResponElimina
  9. Por cierto, no tenía ni idea de que hubiera trufas en verano..........

    ResponElimina
  10. salvia, traduces estupendamente, y sí, hay trufas en verano, aunque de calidad y precio inferior, pero para los micófagos nos sirven casi igual.
    hasta pronto!

    ResponElimina
  11. Això sí que ha de ser ALTA CUINA!!!!! Els aromes i els gustos de les coses fetes de la manera més senzilla.
    Feliciatts Manel. La llàstima és que jo no tinc tant a l'abast, com tu, les tòfones
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  12. gràcies, dolça; efectivament, jo visc en terra de bolets i tòfones, però segur que en alguna parada del mercat en pots trobar, quan n'és època.
    fins aviat!

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte