dimecres, 13 d’agost del 2008

sashimi de verat amb flor de verdures al sèsam

Potser no és gaire ortodox, però mentre pedalo, sobretot quan entreno sol, moltes vegades penso en coses de menjar, no perquè tingui gana, sinó que penso plats nous i noves possibilitats, i alguna vegada, com ahir, no tinc espera i en arribar em fico a la cuina sense ni passar abans per la dutxa, per fer allò que se m'ha acudit abans no se m'oblidi.
Com que ahir tenia verat fresc que volia menjar-me per dinar i no tenia temps de coure arròs perquè tenia rehabilitació a primera hora, vaig optar per fer-lo en sashimi, un nom japonès que en realitat el que s'amaga és un concepte que a alguns els provoca rebuig: peix cru. Per tant, només el vaig desespinar i filetejar i el vaig emplatar amb una mica de sèsam i salsa de soja per sobre.
Per acompanyar, unes pastanagues i mongetes de l'hort del pare, acabades de collir, bullides cinc minuts escassos, per separat, i passades per aigua amb gel per fixar el color i la textura cruixent.
Les verdures les vaig amanir amb llavors i oli de sèsam, tot i que a l'hora de menjar-les, també les vaig sucar una mica en salsa de soja.
Si us agrada el peix cru, em va semblar una combinació excel·lent.

11 comentaris:

  1. Manel, la veritat es que a mi em va costar una mica trencar la barrera de menjar peix cru...pero amb el menjar japonés ho vaig aconseguir. Lo que no he aocnseguit jo es atrevir-me a prepararlo a casa...Pero ho intentaré.Molt bona pinta aquesta recepta i molt sana.

    Que tinguis un bon dia!!
    Núria

    ResponElimina
  2. jo Manel, que sugerente esta receta...enhorabuena que eres un trabajador nato

    ResponElimina
  3. Hola Manel, sembla que l'esperit dels Jocs hagi vingut a la teva cuina! Un dinar del tot oriental tant per la recepta del peix, com la filigrana amb les verduretes!
    Molt xulo!

    ResponElimina
  4. snur, de fet el peix diuen que primer l'hauríem de congelar, però confesso que no ho faig tot i que sovint em faig verat, salmó, tonyina i llobarro, però cal tenir en compte que sigui ben fresc, això sí.
    fins aviat!

    su, me alegra que te guste, pero a trabajador no creo que te gane, ya sabes que con una familia siempre hay que estar en el tajo (aunque de vez en cuando te des caprichos como éste, que era para mi solo).
    un beso.

    parella, efectivament, se'm deu haver encomanat la febra asiàtica, però és que la veritat és que m'agrada molt la manera que tenen de preparar el menjar i de presentar-lo.

    ResponElimina
  5. Manel, jo ha faria congelantlo primer...per seguretat i tema anisakis. PErò si estàs segur que es molt fresc no passa res..

    ResponElimina
  6. Hola Manel, ja veus que feia dies que no havia estat per casa teva i la veritat es que has fet uns plats ex.celents i boníssims, moltes gracies, m´han agradat molt les decoracions , estat fet un artista, petons, ah i dir-te que t´ho curres de valent. petons.

    ResponElimina
  7. Ortodox o no, veig que això de pedalar és una font d'inspiració molt bona...
    Ho hauré de provar mentre escalo, a veure si se m'acut un plat tan bo com aquest!

    ResponElimina
  8. mome, tu sí que t'ho curres de valent, que no pares de fer plats, i conserves, i coses meravelloses. jo des que treballo he baixat molt el rendiment. però t'agraeixo molt les teves paraules.

    gemma, no sé si es pot comparar, perquè pedalar per la carretera quan no hi ha gaire trànsit es pot fer sense parar gaire atenció, però jo crec que mentre escales has d'estar molt alerta. de tota manera, m'alegro que t'agradi el plat.

    ResponElimina
  9. He de reconèixer que la cuina oriental no m'atrau gaire, la veritat, i l'únic peix que menjo "cru" és el bacallà esqueixat, però aquesta preciosa flor de verdures queda apuntada.

    ResponElimina
  10. enric, estic a l'extrem oposat, a mi el que més m'agradaria ara és treballar una temporada en una barra de sushi.

    ResponElimina
  11. Hola Manel, som tres amigues que cada setmana organitzem una jornada gastronòmiques i desprès penjem les receptes en el nostre blog. L'altre dia vaig proposar la recepta del sashimi de verat i va agradar molt tot i que no va quedar lo suficient cru com a mi m'agrada. Com que no és el temps de verat vaig comprar bonítol. El barat m'he agrada molt però amb el bonítol tambè queda bé.
    Aquesta setmana faré referencia al teu plat, si la vols veure el nostre blog es diu: Dolors Marta Inge.

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte