diumenge, 14 de novembre de 2010

ou de reig de cap per avall (crema de pastanaga amb ou 'poché' trufat)

Com un ou de reig posat de cap per avall. Aquest plat té una enorme força visual, malgrat el seu cromatisme bicolor, tanta que ja la vaig intuir abans de veure'l, quan el vaig pensar. El taronja pujat de la crema, com el del bolet més deliciós, que surt d'un ou blanc i esquitxa el bosc amb el color més bonic que s'hi pot trobar, tret del vermell del seu cosí el reig bord ('amanida muscaria'), possiblement el fong més bell, però també dels més dolents, amb el permís de la seva parenta la farinera borda (amanita phalloides).
La imatge del bolet em va venir abans de fer el plat, pel contrast del blanc i el taronja; després, un cop vista la foto, vaig pensar a canviar la idea inicial del post, perquè també sembla un quadre pintat a l'oli. No cal. A banda dels colors, aquest plat potser no és tan bo com un carpaccio d'ous de reig, però em va donar una estona de felicitat dissabte passat a l'hora de dinar. Perquè d'això es tracta quan ens preparem un dinar, ja sigui especial o el de cada dia, oi? 
És un plat una mica laboriós, però no pas complicat, i es pot deixar preparat gairebé tot i acabar-lo abans de servir. Per fer la crema de pastanaga, posem una cassola al foc amb una mica d'oli i una ceba petita, una patata mitjana i un manat de pastanagues, tot tallat petit. Després d'unes quantes voltes, cobrim amb aigua i deixem bullir fins que la pastanaga s'hagi estovat. Salpebrem i triturem fins a obtenir una crema ben fina. Segons si ens agrada més espessa o més clara, hi hem de posar més o menys aigua. Si només cobrim, queda espessa, un parell o tres de dits per sobre, queda més líquida. També hi podem afegir mantega, nata o llet, però en aquest cas no ho vaig fer, per no disfressar el sabor natural de la pastanaga.
D'una altra banda, preparem l'ou 'poché', o falsament 'poché'. En realitat, aquesta preparació consisteix a tirar un ou en una olla amb aigua bullint, amb sal i un raig de vinagre, i tenir-li 3 o 4 minuts, que quedi cuita la clara i cru el rovell. Però es pot fer d'una altra manera, que és com ho vaig fer jo en aquest cas, i és posant un tros de film plàstic sobre una tasseta, pressionar cap a dintre i abocar-hi un ou. Un cop dins, s'uneixen les puntes del plàstic i es tanca el farcellet, que es posa en una olla amb aigua bullint durant 3 o 4 minuts.
Per potenciar el sabor de l'ou, en el paper film hi vaig posar unes gotes d'oli de tòfona blanca italiana i les vaig escampar amb el dit,  i unes làmines de tòfona d'estiu al fons perquè l'ou quedés ben perfumat.
A l'hora de muntar el plat, posem uns crostons de pa fregit al centre, i a sobre, l'ou 'poché'. Aboquem la crema de pastanaga al voltant, i a sobre de l'ou, com si fossin restes de terra al peu de l'ou de reig, tòfona ratllada (en aquest cas, tòfona d'estiu que tenia congelada, perquè la d'hivern encara no ha arribat). L'aroma que desprèn la tòfona desfent-se amb l'escalfor de l'ou és un presagi impagable a allò que trobarem a la boca.

17 comentaris:

  1. Magnífiques fotos.. com dius, d'un gran impacte visual, i segur que encara més gustatiu ..
    Una abraçada

    ResponElimina
  2. Preciosa crema, fina i delicada, amb un color impressionant, m´encanta el color carbassa, taronja o pastanaga, l´ou poché t´ha quedat fantàstic, segur que a l´esclatar-lo i barejar-ho tot devies veure el cel .
    una abraçada

    ResponElimina
  3. Talment com un ou de reig! Segur que més d'un hi cau!!!
    Una bona crema, i amb una presentació exquisida. L'aroma me l'hauré d'imaginar, és clar!

    ResponElimina
  4. Ei... a més de ser bon cuiner, ets un gran fotògraf! Felicitats Manu(el)

    ResponElimina
  5. Una recepta boníssima!!! l'ou poché amb l'oli de tòfona segur que està de 10!!
    Petonets

    ResponElimina
  6. Tot un espectacle! Segur que té un gust exquisit i la presentació és sensacional.

    ResponElimina
  7. Bé de gust posar-hi la cullera!! a mi també m'agrada posar ous pochés a les cremes, i si a sobre són trufats com el teu ja queda una menja de luxe!

    ResponElimina
  8. Me encanta la tòfona sobre el huevo
    le da un sentido muy bueno a los que nos gusta.Bon plat
    Una abraçada
    Miquel

    ResponElimina
  9. Si que sembla un ou de reig, si!!!
    Quina casualitat1 dissabte vaig fer-ne, que desde que el vaig provar amb l'ou poche no hji falta mai! però sense el toc de tòfona, que a la propera no hi faltara!
    Bona setmana!

    ResponElimina
  10. Aquest plat és un quadre, Manel!!

    :)))

    ResponElimina
  11. Je je je... un nom molt encertat, tens raó que recorda un ou de reig :)
    La crema amb l'ou és una combinació fantàstica, jo ara a la tardor faig la mateixa recepta però amb crema de carbassa. També seria amb el mateix color que aquesta, eh? I sense nata per mi també millor ;)

    ResponElimina
  12. Un plat ben saborós i a més a més artístic!. Un 10 !!!!. I quantes coses sobre bolets que saps i quantes que em queden per aprendre, no en sé gens!

    ResponElimina
  13. gairebé em marejo llegint-te (estic a dieta aquests dies :D) però quan surti del càstig ho provo segur! :)

    ResponElimina
  14. No es un ou de reig, però poc li falta, es un plat de festa, i el sabor de la tòfona al ou es deliciós
    Una abraçada

    ResponElimina
  15. Un plat molt cromàtic!!!!!!
    La recepta de 10.
    Felicitats.
    ISABEL

    ResponElimina
  16. alfons, moltes gràcies, aquest cop és veritat que vaig quedar content tant per la foto com pel plat. estic segur que en treuries una magnífica versió en gotet amb un ou de guatlla...

    mai, m'ha fet riure això de la crema fina i delicada perquè ja sé per on vas, per tant moltes gràcies.

    margarida, segur que te l'imagines perquè l'aroma quan s'ajunta la tòfona amb l'escalfor de l'ou és el millor d'aquest plat

    manu, gràcies, t'accepto el compliment, però si en una cosa em defenso regular, amb l'altra em falta molt encara que de tant en tant em surti alguna foto bé.

    marylou, tens raó, les combinacions de l'ou i la tòfona, que ja n'he posat diverses aquí, són boníssimes.

    eri, moltes gràcies per la visita i m'agradaria vedure't sovint per aquí, molta sort amb el teu bloc!

    els fogons, jo era més de posar l'ou poché amb puré o gotets, però amb cremes tens raó que queda molt bo.

    miquel, veig que també has provat la combinació d'ou i tòfona, que és un luxe. gràcies.

    teresa, ja veuràs que la tòfona li dóna un altre aire, i tampoc se'n necessiten gaires quantitats perquè embriagui amb el seu aroma.

    òscar, gràcies, jo també ho vaig pensar quan vaig veure la primera foto, que semblava un quadre a l'oli.

    gemma, amb crema de carbassa segur que queda molt bo, jo en faig sovint però amb ou no l'he provat. i sense nates per disfressar gustos, en això con en moltes altres coses (no totes, oi?) també coincidim.

    glòria, no et pensis que en sé gaire, de bolets, però sobre les amanites sí que cal saber-ne perquè són tan maques que te les enduries i et donarien un bon disgust!

    clídice, espero que això del càstic sigui una manera de dir i que la dieta només sigui per estètica i no per salut, però em sembla que aquest plat no és gaire calòric i segur que en pots menjar.

    sión, és veritat que amb pocs ingredients queda un plat de festa.

    gemma, no volia pas enganyar ningú, que era broma, eh? jejeje
    una abraçada.

    isabel, benvinguda a aquesta cuina, espero que hi trobis coses interessants i segueixis venint. fins aviat!

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...