diumenge, 23 de gener de 2011

crema de marisc amb la seva carn en un farcellet


Com es pot dir un plat perquè no es confongui amb un plat? Vull dir plat com a suport físic i plat com a contingut que cap en aquest suport i, per extensió, com a forma de denominar una determinada manera de preparar uns aliments amb la qual aconseguim un resultat diferent de si els haguéssim combinat o elaborat d'una altra manera.
M'explico. Avui vull parlar d'aquest plat que dóna títol al post, la crema de marisc amb farcellet, però també del plat en el qual presento la crema i el farcellet. Per això m'aniria bé tenir dues paraules per definir el primer plat i el segon. O sigui que compte, que no ens féssim un embolic!
Aquest plat (contingut) el vaig pensar expressament per estrenar el plat (continent) en el qual el serveixo, germà del que el sustenta per sota. Tots dos els estreno perquè em van arribar dies enrere dins d'un paquet postal molt ben embolicat procedent d'un poble de la demarcació de Girona.
N'hi havia un altre, per al qual també estic pensant una recepta, i dos pots de melmelada casolana de tomàquet i de figues verdes. Probablement, aquest tercer plat (continent) servirà per presentar unes postres que portaran entre els seus ingredients les figues de la conserva.
El paquet va ser una grata sorpresa, perquè no me l'esperava, i venia d'una persona que estima la cuina i, com a mi, li agrada col·leccionar plats (continent) per presentar els seus plats (contingut). No se m'ha ocorregut una manera millor d'agrair el regal que dedicar-li aquest plat (contingut) per estrenar els seus plats (continent).

Una crema de marisc és una cosa que no té massa secret, excepte que la matèria primera sigui com més bona millor, i, com sempre, preparar-la amb art i 'carinyo', l'ingredient que no pot faltar mai a la cuina si volem que els comensals quedin satisfets.
En una olla, posem a sofregir ceba, porro i pastanaga tallat tot petit, però sense massa miraments, perquè després ho triturarem. Passats uns minuts, hi afegim una mica d'all i els caps i les closques de les gambes i dels escamarlans i, si en tenim, també hi podem posar galeres o crancs. Deixem sofregir fins que els caps i closques s'enrosseixen una mica, els aixafem perquè treguin tota la seva substància, i hi afegim una mica de tomàquet fregit, no massa perquè no domini en el gust final, i una fulla de llorer, barregem bé i cobrim amb aigua o fumet de peix, si en tenim; n'hi posarem més o menys segons que vulguem la crema més espessa o menys, però anem amb compte que sempre n'hi podem afegir, i les cremes han de ser espessetes, que no estem fent un brou. Deixem bullir almenys mitja hora.
A banda, obrim els musclos i les cloïsses al vapor, en cassoles separades, amb un raget de vi blanc a cada una. Colem el suc que deixin i l'afegim a la crema, la triturem amb el minipimer i colem bé per evitar que hi quedi cap trosset de closca. Si us agrada hi podem afegir ara un raig de nata, però em sembla que no cal, jo prefereixo el gust intens del marisc i la bressa de verdures.
Finalment, passem les cues de les gambes i dels escamarlans salpebrades per una paella amb una mica d'oli, només un minut, i reservem juntament amb els musclos i les cloïsses sense closca.
A banda, preparem els farcellets amb pasta fil·lo. Les làmines de pasta les tallem en quatre trossos, els pintem amb mantega fosa i n'enganxarem almenys dos, perquè la fil·lo és molt fina i una sola capa no aguanta el farcit. Posem aquestes làmines en un motlle, per exemple de flam, i al mig hi posem una gamba, un escamarlà, un parell de musclos i un parell de cloïsses i tanquem el paquetet, lligant-lo amb un fil perquè ens aguanti la forma (abans de servir el traurem).
Enfornem uns minuts a foc mitjà, uns 150º, fins que veiem que els farcellets es comencen a enrossir per sobre, amb compta que no es cremin, que no costa gaire. Posem el farcellet en un plat fons i aboquem la crema al voltant. També hi he posat una cloïssa grossa i unes gotes d'oli de julivert (amb una punteta d'all) per decorar i potenciar alhora el sabor de la crema.
Ha estat el dinar d'avui, amb una amanida que ha servit per estrenar el plat de sota i que ja us explicaré aquesta setmana, i m'ha deixat el cos molt i molt bé, a punt per anar a treballar, que avui tinc guàrdia.

26 comentaris:

  1. Manel,
    Aquesta acrema de marisc amb aquesta baixella és un plat de Festa Major.
    Salut,

    ResponElimina
  2. Plat continent i plat contingut un luxe que vesteix la taula de festa gran , ideals tots dos per agafar forces per començar una guàrdia amb alegria i la panxa contenta.
    Vagi be i una abraçada

    ResponElimina
  3. Manel
    me gusta mucho este continent que te han regalado (eso es porque te lo mereces) y el contingut una maravilla y el farcellet le da un toque de categoria al plat.
    Me gusta
    Una abraçada
    Miquel

    ResponElimina
  4. Aquest plat (continent) és preciós!!!! i el plat (contingut) boníssim!!! el farcellet m'encanta. Tenia un paquet de pasta fil·lo per gastar i encara em quedan unes fulles crec que et copiaré!
    Petonets

    ResponElimina
  5. Mmmmmm... com sempre, quina delícia! I quina foto més suggerent! Si vols, en pots dir bol del físic i plat de l'acabat... no sé...

    Veus, ara que dius això... es fa evident que els espanyols no hem donat gaire mai importància al menjar... els francès i l'anglès sí que diferencien: dish/plate - assiette/plat... i si no m'equivoco, l'italià funciona com l'espanyol...

    És igual, tant se val, la qüestió és que el teu plat i el teu plat tenen un aspecte que no cal buscar-li paraules!

    Felicitats!

    ResponElimina
  6. Aquest plat (continent i contingut) és una autèntica meravella!!
    L'altre dia vaig fer una crema de gambes, amb aquest farcellet es converteix en plat de categoria!
    Una agraçada,
    Sandra

    ResponElimina
  7. Manel, un clàssic que ara a l'hivern passa d'allò més be. El detall del farcellet, ¡Fantàstic!.
    A mi també m'agradava col·leccionar plats, platets, gotets, etc, però vaig haver de parar perquè ja no me'n caben més.
    Salut,
    Pepin

    ResponElimina
  8. Manel, quines fotos i quines descripcions del plat i continguts. Petons

    ResponElimina
  9. Doncs el plat molt maco i el plat un luxe pel paladar.
    Muas!

    ResponElimina
  10. Un continent i contingut fantàstic!! Tot un luxe! M'agrada molt! Una abraçada, Paula

    ResponElimina
  11. Contingut i continent de categoria!!! I la presentació i les fotos fantàstiques.

    ResponElimina
  12. Manel,
    Menys mal que tu ets molt més entenedor que les companyies d’assegurances amb el continent i el contingut...
    D’una sopeta has fet un plat de festa i en plat molt maco. Felicitats a tu per a la recepta i a qui t ‘ha regalat el plat, pel seu bon gust. Una abraçada,

    ResponElimina
  13. Una crema genial, per com l'expliques que l'has fet i els ingredients que hi has posat, ha d'estar boníssima de sabor i tampoc d'aquells fortíssims! I lo del farcellet, l'has clavat, entre el cruixent que li dona i el gust que ha de tenir... boníssim! Una recepta de 10!!

    ResponElimina
  14. M'encanta la primera foto, no sé si és el plat continent o el plat contingut, però t'ha quedat preciosa. I la crema, deliciosa!

    ResponElimina
  15. Els dos plats són marca cinc estrelles, de primer ordre!
    Salutacions Manel!

    ResponElimina
  16. Una gran presentació per a un plat que ha de ser boníssim.
    Una abraçada

    ResponElimina
  17. Un plat exquisit! de luxe sens dubte, el farcellet en el plat és tot un encert, per donar-li encara més categoria de la que té la crema. Genial!!
    Petonàs

    ResponElimina
  18. Tan el continent com el contingut es un veritable luxe per els ulls i el paladar, amb una sorpresa feta farcellet que ha d’estar molt i molt bona, i no parlem de la presentació
    Una abraçada

    ResponElimina
  19. Ja ho vaig veure lo de la trobada a l'Empordà, i no et creguis que no em fa dentetes! Però aquell cap de setmana ens és impossible!
    Una abraçada,
    Sandra

    ResponElimina
  20. Un plat exquisit en un plat maquíssim! I és que m'agrada tant una cosa com l'altra!

    El que em preguntes de la farina de cigrons, et diré que no és imprescindible. Pots utilitzar farina normal. De fet és la que vaig utilitzar jo la primera vegada que els vaig fer. Després en vaig comprar (en trobaràs a les dietètiques)i l'utilitzo perquè la meva filla no menja carn, i els cigrons tenen moltes propietats nutritives.

    Gràcies per incloure'ns a la llista! Em fa molta il·lusió anar a aquesta trobada!

    ResponElimina
  21. Els dos plats m'han encantat. I em sembla que faré servir el teu post per explicar als meus alumnes el concepte de sinècdoque (que sempre els costa bastant...)

    Felicitas al cuiner!
    La Taula d'en Bernat

    ResponElimina
  22. La crema m'agrada força però aquesta manera de dir que estrenes plats i agrair -ho a qui te'ls ha fet arribar m'agrada mooolt! Jo hagués dit :avui plats nous... Que sosa, veritat?
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  23. carme, gràcies, la veritat és que estic molt content del resultat.

    mai, si has de treballar un diumenge, val més fer-ho content, oi?

    miquel, el cruixent de la pasta filo amb el marisc a dins quan es trenca li dóna un aire totalment diferent a aquest plat.

    marylou, a mi també m'agrada molt el plat-continent, i el contingut, te'l pots imaginar, si el fas segur que us agrada.

    manu, a això és al que em referia que en català estaria bé tenir al diferenciació que fan anglesos i francesos.

    sandra, si tornes a fer la crema de gambes, prova a posar les cues dins un farcellet, segur que t'agradarà

    pepin, quan t'agrada cuinar és un problema guardar tants estris, oi?

    àngels, celebro que t'agradi, ens veiem la setmana vinent.

    gemma, per sort, aquests luxes encara ens els podem permetre, oi?

    paula, celebro que t'agradi, però és un luxe accessible, eh?

    el taller de cuina, moltes gràcies, tinc la sort de poder fer fotos amb llum natural i això hi fa molt!

    eri, és veritat, no hi vaig caure que això del continent i el contingut és propi del llenguatge de les asseguradores.

    anniki, ets molt amable, m'alegra molt que t'hagi agradat.

    gemma, hi fan molt el plat, el plat, la llum natural i la taula de l'ikea jejeje. estic content que t'hagi agradat.

    gemma (bis), avui em fareu posar vermell, moltes gràcies pel comentari.

    josep, la veritat és que va sortir bo, sí, celebro que t'agradi.

    ResponElimina
  24. ingrid, moltes gràcies, és cert que el farcellet canviat molt el plat.

    sion, celebro que t'agradi, ens veiem la setmana vinent.

    sandra, llàstima que no puguis venir i no ens poguem conèixer. espero que ho podrem fer aviat.

    margarida, gràcies per l'aclariment, ja et diré com em surten.
    a mi també m'agradarà conèixer-vos al pere i a tu.

    anna, em farà molta gràcia aquesta aplicació del post a l'ensenyament. de fet, jo potser també el faré servir, perquè dies enrere també discutíem a la feina sobre el tema de la sinècdoque i alguns no ho acabaven d'entendre.

    dolça, jajaja, no és que siguis sossa, és que jo sóc una mica pasat i amb dues paraules no en tinc prou. em sembla que a la persona que me'ls va regalar també li va agradar.

    ResponElimina
  25. sempre pots parlar de l'àpat o guisat

    ResponElimina
  26. elena, tens raó, en part. però normalment parlem d'àpat en un sentit més ampli, com el conjunt de plats que ingerim en el dinar per exemple. i guisat estrictament només seria aplicable quan el plat hagués estat cuinat d'aquesta manera... hi donaré més voltes, gràcies per l'aportació i per fer-m'hi pensar.

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...