divendres, 20 de maig del 2011

magret d'ànec amb salsa de fruita vermella


És prou clar que cuino, i que cuino força i variat, de manera que tinc ocasió de provar moltes coses. Però sempre n'hi ha que no he fet, per més comunes que siguin en moltes cases, com seria el cas del magret d'ànec. Que jo recordi, no n'havia fet mai, a casa. Bé, això no és del tot cert, perquè, com ja vaig explicar aquí, fa temps que vaig començar a experimentar com convertir un magret en pernil d'ànec, i n'he fet unes quantes vegades. Però no l'havia cuinat mai en el sentit clàssic de cuinar com a sotmetre un aliment a l'acció del foc, tot i que és una carn que m'agrada força, sobretot com la vaig fer diumenge, amb una bona salsa, en aquest cas de fruites vermelles. És clar que el fet de tenir aquesta salsa ja preparada d'aquesta recepta anterior també em va empènyer a comprar el magret quan el vaig veure.
La preparació del magret no té pas gaire secret: primer de tot s'han de fer uns talls a la banda de la pell formant una xarxa. Després, salpebrar-lo. En aquest cas, vaig fer una cosa que he vist fa poc en un altre bloc, que ara no recordo, i que consisteix en aixafar en un morter sal, grans de pebre i herbes aromàtiques, afegir-hi oli i amb un pinzell pintar l'ànec per les dues bandes amb aquesta barreja. Si es deixa macerar unes hores, molt millor. Jo vaig fer servir farigola i romaní.


A l'hora de cuinar el magret, s'escalfa una paella o una planxa sense oli i s'hi posen les peces per la part de la pell; ha d'estar calenta, però no massa, perquè es vagi desfent el greix que hi ha sota la pell però sense que aquesta es cremi massa ràpidament: amb cinc minuts per aquesta banda n'hi ha prou, aleshores es tomba i es deixa fer un minut per l'altra cara. I ja es pot servir, excepte que us agradi la carn molt feta, però aleshores millor que mengeu un altre tipus de peça perquè aquesta, si es fa massa, perd molt.
Per acompanyar la carn amb la seva salsa, vaig fer una amanida amb enciam tallat en una juliana molt fina, pebrots del 'piquillo' de la mateixa manera i fils de pastanaga i pell de carbassó trets amb l'acanalador. Ho vaig amanir tot amb sal, unes gotes de vinagre de gerds i oli amb olivada d'olives negres.
Si voleu més informació sobre els productes de l'ànec i com preparar-los, a partir d'un curs que vaig fer fa temps, mireu aquí i aquí.

15 comentaris:

  1. en la varietat està el gust. no quedar-se amb el que et surt bé i experimentar , amb els mateixos productes, diferents tècniques és art.
    avui línia i plena. un dels meus plats preferits!!!!

    ResponElimina
  2. Buf, quina pinta! Jo sempre ho dic, si em conviden a magret mai fallen, m'encanta!

    ResponElimina
  3. Les teves fotos m'agraden mès !!!

    petonets i bon finde

    ResponElimina
  4. Delicisos MAnel.Una delicatessen de resturant,me gusta mucho.

    Un saludo

    ResponElimina
  5. Jo no ho he fet mai encara, aquest té un aspecte deliciós. La salseta espectacular!
    Petonets,
    Esther

    ResponElimina
  6. Manel un plato sencillo y a la vez magestuoso con esta juliana de ensalada de colores y despues este corte del magret al punto que me gusta y la salsa de fruta roja ideal para este plato.
    bon cap de setmana
    miquel

    ResponElimina
  7. Hola Manel!! Enhorabona, aquest magret te una pinta deliciosa!! I el vermell a taula sempre fa quedar molt bé, m'encanta aquesta sala. Ben aviat la provaré.
    Petons

    ResponElimina
  8. Mmmmmmm..... Osti manel, kina pintaaa x favoor!! Apuntaho al word q mhas comentat aq tarda, please!!!bon finde i no et preocupis q em passaré el cap de setmana llegintte i pujaràs audiència! 1pto!

    ResponElimina
  9. Hola Manel,
    Encara no he fet mai i tinc moltes ganes per que m'agrada moltíssim. Però com a casa només m'agrada a mi, no acabo mai de decidir-me a fer-lo per mi sola. Té una pinta... EXQUISIDA!!!!!

    ResponElimina
  10. Les salses de fruites vermelles comencen a abundar pels blocs!!!
    Amb aquest magrt, boníssim!

    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  11. marede10!!! estic esmpaerduda esparverada i deliciosament estraviada!!!

    ResponElimina
  12. Jo tampoc he cuinat mai magret d'ànec tot i que m'agrada moltíssim. T'ha quedat un plat excelent!

    ResponElimina
  13. El magret d'ànec no és de les meves carns preferides perquè, com tu dius, com que m'agrada la carn força cuita, l'acabo fent massa i menjant una carn eixarreïda que no val res. De totes maneres m'ha encantat el truquet de les herbes aromàtiques i la salsa de fruits vermells. Prenc nota!

    Fins aviat!
    La Taula d'en Bernat

    ResponElimina
  14. Un plat realment molt i molt atractiu!!

    ResponElimina
  15. Un plat ideal per en Miquel, li encanta, a mi com m’agrada la carn molt feta dons no em diu pas res
    Una abraçada

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte