diumenge, 19 de juny de 2011

calamarsets amb ceba i botifarra negra


És pedant dir que hom està content i satisfet d'una cosa que ha fet? Potser sí, però vaja, m'és bastant igual. Perquè m'he fet un dinar que estava per llepar-se els dits, sucar-hi pa i deixar el plat net com una patena. Que és el que he fet amb aquests calamarsets amb ceba i botifarra negra. Dinar de dissabte per superar frustracions; entre d'altres, un refredat inoportú amb un brutal carregament de pit m'ha deixat tot el dia a casa, sense la pedalada llarga dels dissabtes amb la colla habitual. Sembla que aquest any no hi ha manera d'encadenar tres sortides seguides i agafar una forma ni que sigui semblant a la que tenia l'any passat per aquestes dates...
La cuina també serveix per això, per sublimar frustracions, desitjos incomplerts... la cuina és terapèutica, ja ho he dit moltes vegades, i si el resultat és bo, encara més!
El plat és senzill, i va agafar la forma definitiva a darrera hora. Tenia uns calamarsets i donava voltes a la millor manera de fer-los, volia comprar pebrots de tres colors i servir-los amb un mosaic multicolor de pebrots; després vaig pensar en una samfaina 'seca', és a dir, sense tomàquet, però la manera com volia fer-ho i presentar-ho tot plegat, no m'acabava de fer el pes, perquè intuïa que podia trobar una manera millor. Fins que vaig veure no sé on un plat que portava ceba confitada i vaig pensar fer-la servir de base dels calamarsets, però hi faltava alguna cosa... és clar! la botifarra negra de Cal Molí Xic. Era tard, però encara em vaig poder endur l'última.
En una paella amb oli a foc no massa fort posem a sofregir la ceba tallada en juliana i salada, perquè deixi anar tota la seva aigua; si fa falta, n'hi afegim una mica abans no es cremi, perquè ha de quedar ben tova i d'un color marró, però no cremada, és clar. Quan la tinguem ja gairebé a punt, hi afegim la botifarra negra tallada a daus petits, i en una paella antiadherent o una planxa amb ben poc oli, marquem els calamarsets, que només necessiten un parell de minuts per banda, no s'han de fer gaire perquè aleshores s'endureixen.
Muntem el plat amb un motlle quadrat, posant-hi a dins la barreja de ceba i botifarra negra i, a sobre, els calamarsets. Els salem amb escates de sal i els amanim amb una mica d'oli de julivert; també en posem una mica al voltant del plat.
Un mar i muntanya bo de debò.

14 comentaris:

  1. doncs la ceba va mooolt bé per al pit carregat...millora't! què bo!

    ResponElimina
  2. Ja pots ser tot el pedant que vulguis, això ha d'estar de "rechupete"!!

    ResponElimina
  3. Es que quan un plat surt bé i bó, bó , no es pot per més que ficar-se medalles una mateixa. Molt merescudes. Jo també hagués deixat el plat neeeeeeeeeet. Millorat, petons,

    ResponElimina
  4. Quina delícia! Aquesta no me la perdo i també hi sucaré pa.
    Tens raó la cuina va molt bé per sublimar i conincideixo en pensar que és terapèutica i ara que tenim els blocs encara més perquè podem compartir receptes.

    ResponElimina
  5. A mi la bufifarra negra em costa però veient la foto potser m' animava i tot i la brotxet d' avall perfecta.

    Muas!!

    ResponElimina
  6. Els calamarsets m'encanten. No tant la botifarra, però mirant la foto i amb el teu comentari, jo també deixaria el plat ben net!

    ResponElimina
  7. Pues a mi Manel me gusta tal como tu inspiración ha salido y tengo que probarlo
    bona setmana. que te mejores
    miquel

    ResponElimina
  8. Bon dia! Això d'estar refredat fa inspirar-te...
    Posar-li la botifarra és una bona idea. Un plat molt saborós! Millora't.

    ResponElimina
  9. Ja es veu, ja que t'ha quedat preciós el plat!

    Vaja, l'enhorabona!

    ResponElimina
  10. Per aquestes "caderneres" fregues de pi amb pit ajuden a curar-les!

    Si quan estàs malaltó et fas plats com aquest... jo sopetes de farigola i poqueta cosa més, jejej

    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  11. BlocairesQ volen fer un esmorzar per compartir i de pas portar una botifarra de Can Molí Xic cap a casa.

    Y no digo más.

    ResponElimina
  12. Un mar i muntanya deliciós, per en Miquel ja que jo no puc amb la botifarra negre, per molt bona que sigui
    Una abraçada

    ResponElimina
  13. aquesta es una recepta que a casa els agrada molt...
    petonets

    ResponElimina
  14. epolenep, gràcies pels desitjos i per la informació, que això de la ceba no ho sabia pas...

    sandra, gràcies, estava de "rechupete", sí, però pedant s'ha de mirar de no ser-ho mai.

    joaquina, si no ens posem alguna medalleta nosaltres, qui ens la posarà, oi?

    a peu coix, val més sublimar així, oi? que no fa mal a ningú, al contrari!

    gemma, algun dia hauràs de venir a provar la botifarra negra de castellterçol, crec que aquesta no et costaria :-)

    margarida, la veritat és que l'encant del plat està una mica en el contrast, i estic segur que t'agradaria.

    miquel, gràcies, si el proves, ja em diràs!

    eri, més que estar refredat, el que inspira és haver de quedar-se a casa. gràcies pels bons desitjos.

    xavier, gràcies per la visita, celebro que t'agradi.

    dolça, gràcies pel remei, però el pi me l'he de refregar sencer, o només les fulles, o en uns infusió.... :-)) perdona la broma, eh? ,la veritat és que el plat no és que me'l fes per curar la malaltia, sinó pel fet d'haver de quedar-me a casa, perquè és veritat que com unes bones sopetes de farigola per destapar no hi ha res.

    òscar, en prenc nota!!!

    sión, veig que n'hi ha més d'una que no us agrada la botifarra negra, el miquel aquí ho passaria més bé.

    isabel, ja ho saps, si a casa els agrada,a fer-ne sovint!

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...