dilluns, 22 d’agost del 2011

coca d'oli amb ceba i formatge i carbassó


Les masses: sens dubte és una assignatura pendent per a mi. Fa uns mesos vaig comprar una panificadora, he anat practicant amb pasta de full i pasta brisa comprades, però no em sento massa segur a l'hora de fer una massa, ni que sigui senzilla, per fer una coca, ja sigui dolça o salada. I això que de coques salades n'he fet unes quantes, les podeu veure aquí, si us ve de gust, n'hi ha alguna de la qual estic molt satisfet.
Aquesta coca d'avui és de les primeres que no he fet servir masses preparades o algun tipus de pa per fer la base, sinó que he preparat una coca d'oli senzilla però gustosa i efectiva. I, del que hi ha  sobre, quedeu-vos amb la ceba caramel·litzada amb formatge, va ser una idea de darrera hora perquè en principi no havia de portar l'element làctic, però el resultat val la pena.
Per preparar les coques, vaig posar en un bol 100 grams de farina, un bon raig d'oli i un raig d'aigua, un pessic de sucre i un altre de sal. No hi vaig posar llevat perquè volia una coca plana, sense volum. Remenant amb una espàtula, amb molt poca estona van quedar integrats els ingredients, tot i que vaig haver d'afegir-hi una mica més de farina per compensar la quantitat de líquid. Vaig formar una bola i la vaig deixar reposar tapada mitja hora, abans de posar-la sobre el marbre enfarinat per estirar-la amb un corró i tallar les coques de la mida que volia.
Mentre reposava la massa, vaig posar en un cassó un parell de cebes tendres tallades en juliana a suar amb una mica d'oli i sal, a foc suau, que s'anés fent, fins que la ceba va estar ben tova i hi vaig afegir una culleradeta de sucre morè (es pot suprimir, és clar, si no es vol que tingui aquest toc un pèl dolç). Un cop fos el sucre, hi vaig posar una bona cullerada de formatge d'untar (del tipus Philadelphia), vaig esperar uns segons que es comencés a fondre i vaig apartar el cassó del foc sense deixar de remenar.
Finalment, vaig preparar el carbassó tallant-lo a rodanxes ben fines. Unes, les vaig salar i les vaig reservar, i unes altres, les vaig coure a la planxa i les vaig preparar per muntar la coca.
El muntatge final el vaig fer de dues maneres, i potser em va agradar més la segona: d'una banda, sobre la massa crua, hi vaig posar una capa de ceba amb formatge, i a sobre, les làmines de carbassó cru, una mica de pebre i un raget d'oli. Les vaig coure al forn uns deu o quinze minuts, fins que la massa i el carbassó van estar cuits.
Unes altres coques les vaig coure sense el farcit, que li vaig posar després, amb la mateixa ceba amb formatge i el carbassó ja cuit a la planxa. En aquest cas, amb un minut sota el gratinador del forn o del microones abans de servir n'hi ha prou. I abans de portar a taula, si voleu, unes simples fulles tendres d'amanida donaran un contrast fresc i un toc de color al conjunt.

9 comentaris:

  1. Una coca ben bona i sana, m'agrada molt la recepta.
    Feliç setmana
    Petons
    Lily

    ResponElimina
  2. Alguns sí que en treieu profit de la panificadora!!
    :D

    ResponElimina
  3. M'apunto la recepta de la coca d'oli, fa temps que en busco una! La barreja em sembla fantàstica
    Petons
    Sandra

    ResponElimina
  4. Una coca amb bons productes i que et ve de gust a qualsevol hora. Algun dia d'aquest caurà.
    Recoi Manel, com t'ho has fet???

    ResponElimina
  5. una pinta boníssima, només li trauria el romer (no se si ho és ), és que a mi no m'agraden massa les espècies.
    he fet un tomp per les altres i la de botifarra també ha d'estar... ummm!

    ResponElimina
  6. Caram! quina delícia. I, que primeta. Em tempta molt la panificadora...

    ResponElimina
  7. Mol bona aquesta coca i fàcil de fer, una recepta amb productes sans i de temporada.
    Petons
    Isabel

    ResponElimina
  8. Això a poca estona de dinar fa venir molta i molta gana!!! tan aquesta com totes les altres, m'han agradat molt, felicitats!

    ResponElimina
  9. lily, és veritat, és senzilla i sana i estic content que t'agradi.

    òscar, efectivament faig un bon ús de la panificadora ;-), ara bé, en aquest cas, la coca és amassada a mà. demà tinc convidats i tinc pensat un pa nou que ja em llepo els dits...

    sandra, la coca d'oli és una mica improvisada, jo no hi entenc gaire, però és senzilla i surt bé.

    anna, això era un post programat, encara que no hi fos, es penja igual :-)

    tumateixa, hahahaha, el romer només fa d''adorno', la recepta no en porta, era per fer la foto una mica diferent ;-)

    apeucoix, aquesta setmana vinent he vist que al lidel tornen a tenir la panificadora, la veritat és que va molt bé, i encara que no la facis servir molt, pel preu que té, val molt la pena.

    isabel, realment és senzilla, però sobretot la ceba amb el formatge li dóna un toc diferent i bo.

    bet, abans de dinar no s'ha de mirar mai blocs de cuina :-))

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte