dissabte, 27 d’agost de 2011

'risotto frutti di terra' amb formatge 'tetilla'


el principal aliment del món (47)

Després d'uns quants dies de vacances a Itàlia, sembla que hauria d'estar tip de pasta i de risotto, oi? Doncs no, al cap de poques hores d'arribar, pasta per sopar divendres a la nit, per carregar energia per a la sortida ciclista d'avui, no massa llarga, no arribava a cent quilòmetres, que aquests dies qui més qui menys és de vacances i no hi ha temps per entrenar entre setmana.
En arribar, dutxa i de cap a la cuina per preparar el meu dinar i el de demà, que a Castellterçol és festa major i tinc dinar familiar a casa, deu persones, i com que m'agrada complicar-me la vida, tinc una bona llista de plats i platets per fer.
Què em podia fer avui per dinar, que fos ràpid i m'aportés prou hidrats de carboni per recarregar els dipòsits de les cames? Evidentment, un arrosset. A l'estil italià, és clar, un risotto. I com que el més habitual a Venècia era el 'frutti di mare', se m'ha acudit el títol abans de la preparació, amb ingredients molt més propis d'un poble de muntanya com el meu. Un títol que, si hem de fer cas al senyor Google, ningú havia pensat abans, i m'estranya. I amb una altra diferència a banda de la procedència dels 'frutti': el formatge. En aquest cas, he utilitzat el gallec anomenat 'tetilla' barrejat amb parmesà, amb un resultat prou satisfactori.
Per fer aquest risotto es pot fer servir qualsevol verdura, la que tinguem més a mà. Jo he posat a sofregir en una cassola al foc amb oli, a foc mitjà, i per aquest ordre, pastanaga, ceba tendra, pebrot verd, pebrot vermell, mongetes  tendres tipus boby i pèsols, per aquest ordre i tot tallat d'una mida regular.
Deixem que les verdures suïn, sense enrossir-se, i quan estan toves, s'apuja el foc, s'hi aboca l'arròs i es va remenant fins que es torna una mica transparent: serà l'hora d'abocar-hi el brou que tindrem al foc, un cullerot cada vegada que el gra s'hagi begut l'anterior, sense parar de remenar.
Un cop cuit al dente, apaguem el foc i fem el 'mantecato' amb el formatge, en aquest l'esmentat 'tetilla' gallega barrejat amb una mica de parmesà.
A la foto gran, el meu risotto, amb fruits de la terra; a la petita, el de 'frutti di mare' que vam menjar a l'illa de Torcello, en un indret encantador.

6 comentaris:

  1. Boníssim amb frutti di mare i amb frutti di terra! Tu si que recargues piles amb "fundamento"
    Petonets

    ResponElimina
  2. Qué bo, segur que et va aportar prou hidrats de carboni... mira, jo també he començat amb un plat de pasta, es veu que no ens en vam atipar prou encar.

    ResponElimina
  3. no sé que m'agrada més, els risottos o la tetilla gallega; o sigui ja pots comptar que et copiaré! jaja jo també he estat per Itàlia i m'ha passat el mateix; de fet el primer que he fet en arribar ha estat fer la meva pròpia pasta! jaja

    Petons!
    Anna

    ResponElimina
  4. M'ha sorprés el tema de la tetilla, ja que personalment trobo que són formatges en general d'una textura suau i agradable però amb massa poc gust. Els trobo sense sabor, i no és pas que jo sigui partidari dels formatges especialment potents.

    Ara, que el plat té una pinta brutal i el títol és d'allò més enginyós. :)

    ResponElimina
  5. Comences a acostar-te perillosament, eh!!!
    M'agrada aquest arrosset, i una pregunta sense els formatges finals no em quedarà soso, veritat? És que tenim intoleràncies i evito els formatges i derivats, si no he de fer-ne dues cassoles!!

    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  6. marylou, hahahaha, això he intentat, aprendre alguna cosa mentre feia turisme, i tornar amb ganes, que em toca cuinar molt aquests dies!

    anna fornells, ja he vist la carbonara, es veu que ens va agradarla cuina italiana, oi?

    anna, pots copiar quan vulguis, que estaré molt content. ara em passo pel teu bloc, per veure les teves experiències italianes.

    òscar, tens tota la raó, el tetilla no és molt gustós, però això és el que buscava, que donés cremositat al plat sense matar el sabor de les verdures, com passa sovint amb un excés de formatge potent. en tot cas, hi vaig barrejar una mica de parmesà per compensar.
    celebro que t'hagi agradat el títol.

    dolça, si publiqués els que tinc a la nevera, passaria de llarg dels cinquanta :-)) però no pateixis, que m'aniré dossificant!
    si fas l'arròs sense formartge no et quedarà pas gens soso, sobretot si fas servir un bon brou d'au; de fet, com li dic a l'òscar, vaig triar el formatge tetilla perquè no és gaire gustós i sobretot el que aporta és cremositat: la perderàs si no li poses, però sortirà bo igual.

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...