divendres, 12 d’agost del 2011

un tàrtar sense bistec


L'any passat vaig escriure aquí un article  (que encara em sembla plenament vigent) sobre el bistec tàrtar il·lustrat amb un magnífic plat elaborat per la Mai. Jo no tinc costum de fer-ne, n'havia menjat fa temps en restaurants on sabien preparar-lo, ara a vegades em proposo fer-ne, però a l'hora de la veritat es queda pendent. En canvi, l'he preparat substituint la carn per altres productes, com el bacallà, amb un resultat notable.
Dies enrere vaig tornar a pensar en aquest plat i se'm va ocórrer un joc, fer un tàrtar amb els mateixos ingredients, i si pot ser, amb un color semblant, però substituint la carn per un producte molt més lleuger i econòmic i ara plenament de temporada, el tomàquet. El resultat, ja el veieu, no difereix gaire, per fora, d'un bistec tàrtar clàssic; per dins, el sabor, és clar, ja és una altra cosa, ni millor ni pitjor, diferent, i sens dubte ideal per aquesta època. Un cop preparat, el podem menjar sol o fer-lo servir de base d'altres productes que també es poden servir crus, com alguns peixos o altres fruites i verdures. Però això, un altre dia.
He fet servir els ingredients més típics del tàrtar de carn, excepte aquells que no lligarien bé amb el tomàquet, com el rovell d'ou i la salsa ketchup (massa tomàquet!).
Per fer aquest plat necessitem, és clar, un bon tomàquet, que, de fet, si és bo, ja ens el podem menjar sol, gairebé no cal ni amanir-lo, però ben mirat, què seria de la cuina si tot ens ho mengéssim amb aquesta naturalitat? Amb què em distrauria a la cuina i de què parlaria aquí? 
Doncs agafem un bon tomàquet, que si voleu no cal que sigui el més car, perquè amb l'amaniment que portarà fins i tot un tomàquet normalet pujaria de categoria. El pelem i li traiem les llavors (sisplau, no les llenceu: són molt bones i a més és d'allò més actual guarnir els plats amb llavors de tomàquet) i el deixem escórrer, que deixi anar tota l'aigua; tallem la carn a tires i després en fem dauets ben petits, els posem en un bol i comencem a amanir: ceba dolça picada ben petita; cogombres i tàperes en vinagre també picades; sal; pebre negre; oli; mostassa; salsa perrins i tabasco. Les quantitats? Depèn de la quantitat de tomàquet, és clar, però sobretot depèn molt dels gustos de cadascú. El millor és afegir els ingredients amb moderació i anar tastant i afegint-ne més si cal fins que trobem el punt que ens agradi. Però més o menys, per cada tomàquet, amb una culleradeta de postres de ceba tendra, de cogombre i de tàperes serà suficient, més un raget d'oli, sal i pebre al gust, unes gotes de tabasco i una mica més de salsa Perrins. 
Un cop feta la barreja, la deixem reposar una estona i, abans de servir, posem el tomàquet amanit en un colador perquè perdi l'excés de líquid. Per servir-lo, vaig pintar una línia de vinagre balsàmic reduït al fons, vaig posar el tàrtar en un extrem i, a l'altre, hi vaig posar una amanideta d'herbes dels canonges.
També vaig provar la presentació en una cullereta i em va agradar molt, passa ben bé per carn picada i sorprèn els convidats.

9 comentaris:

  1. veus, avui si que en menjaré de tàrtar!

    PTNTS Dolça

    ResponElimina
  2. A la part final del post em salta el firewall, just després que dius que has pintat nosequé al fons... XDDD

    Una amanida molt molona, Manel. Jo darrerament he agafat afició a fer amanides amb els elements tallats petits, igual en uns mesos estic fent ja les amanides ratllades com els alemanys amb el cogombre i tal hehehe.

    ResponElimina
  3. Doncs realment sembla un tàrtar, molt bona idea! Aquest sí que se¡l menjari el meu marit!

    ResponElimina
  4. dolça, sempre es pot trobar unas solució, oi?

    òscar, ja pots desactivar el firewall, en aquest cas, a més de guarnir el plat, hi va bé perquè sinó n'hauríem de posar al tomàquet. de tota manera, me'n recordo de tu, quan la poso, eh?

    a peu coix, moltes gràcies!

    cristina, és un tàrtar... vegetal. prepara-li al teu home!

    ResponElimina
  5. Molt bona idea, aixó de un tàrtar vegetal.
    EL provaré.
    Petonets

    ResponElimina
  6. L'aspecte el té totalment apte per a carnívors ;-)

    ResponElimina
  7. ole ole oleeee pel soparet d'avui!! farà companyia al teu antipasto di melanzane!!

    justa competéncia al convidat q es vol lluir amb el seu Steak Tartare de debó..jiji XD. El deixaré obnuvil.lat...

    Àfrikaa

    ResponElimina
  8. ei com sempre, quins plats... crec q provare de fer lo de l'steak tartar... com va tot? continua aixi... jo ara recuperan receptes de la meva avia.!

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte