dimecres, 12 d’octubre de 2011

morro i orella amb verdura i pesto vermell


la cuina dels menuts (15)

Fa dies que tinc una mica abandonada aquesta secció de la cuina DELS menuts, que no s'ha pas de confondre amb la cuina PER als menuts (això ho deixo a l'Ada Parellada).
No sé si és perquè en cuino menys, que també pot ser, o per no repetir-me, no ho sé, el cert és que fa dies que no penjo una recepta de menuts, tot i que en tinc de pendents, fins i tot un arròs boníssim, però les fotos no em van quedar massa bé i no tinc temps de tornar-lo a preparar.
La cosa és que l'altre dia vaig veure una careta de porc (morro i orella) a la carnisseria i me la vaig endur a casa. Aquí i aquí hi ha algunes receptes amb aquest ingredient; de fet, com més m'agrada és acabat de sortir de l'olla, directament, o tan sols amanit amb sal gruixuda, pebre, oli i vinagre, però vaig provant amb altres acompanyaments.

Dies enrere, en un dels programes del David de Jorge a la televisió basca (Robin food, atracón a mano armada), un cuiner basc preparava el que ells anomenen "morritos" de vedella, i em va donar la idea per crear aquest plat de morro i orella de porc, del qual en vaig acabar fent dues versions amb salses diferents.
La careta, com els peus, encara que els compri ja nets m'agrada escaldar-los en aigua bullent uns minuts, després llenço l'aigua, en poso de neta i hi afegeixo la carn i algunes verdures (ceba, porro, api, pastanaga), una fulla de llorer, una branqueta de farigola i uns grans de pebre negre. Amb l'olla a pressió només ha de bullir mitja hora; com que no en tinc, em costa una mica més, però tampoc massa, potser una hora i quart o una hora i mitja.
Per preparar la base de verdures, vaig tallar a tires mongeta tendra (prèviament escaldada), ceba, pebrot vermell, albergínia i carbassó i ho vaig saltar tot en una paella amb una mica d'oli, a foc fort, hi vaig afegir el morro i l'orella tallats també a tires i vaig deixar que s'acabés de coure tot junt, amb una mica del mateix brou de coure els menuts. 
Un cop cuit, vaig treure la paella del foc, vaig separar la meitat del guisat i a la part restant hi vaig afegir dues cullerades de pesto vermell (per a dues racions), vaig barrejar bé i ja va estar a punt per servir. El resultat és aquest:



I el plat de la foto que encapçala l'article? Perdoneu la petita trampa, però m'agradava més i l'he posat al principi encara que no sigui el plat que dóna nom al post. Ja he dit abans que  vaig fer dues versions d'aquest guisat. La millor, per al meu gust, la del pesto vermell.
L'altra meitat la vaig servir com es veu a la foto de dalt, amb una base de crema de tomàquet, feta tal i com la vaig explicar aquí, només amb tomàquet, oli, pa sec, sal i una mica d'all. El resultat també és bo, però només supera l'altra en colors i presentació.

Del pesto vermell n'havia sentit a parlar molt, però no l'havia tastat fins fa poc i m'ha encantat: barrejant-lo amb uns espagueti simplement bullits tens en un moment un plat de pasta deliciós. 
El pesto vermell es fa substituint l'alfàbrega del pesto verd tradicional per tomàquets secs escaldats i conservats en oli amb all i herbes. Per tant, posem al vas del túrmix els tomàquets, l'oli de conservar-los, una mica d'all (amb compte), formatge parmesà ratllat (o un altre formatge sec) i pinyons (o una altra fruita seca). Triturem sense passar-nos, que ha de tenir una textura una mica granelluda, i ja el tenim a punt.

12 comentaris:

  1. Quin plat més bo, quan la meva mare fa brou sempre hi posa careta de porc i després ens la mengem amb oli i sal ;) Com que a l'hivern en fa molt sovint aprofitaré i li diré que la fem així acompanyada de verdures i pesto vermell, només em falta comprar aquests tomàquets.
    Bet

    ResponElimina
  2. Caram, quins plats! Estan per sucar-hi pa. Fa un munt de temps que no faig aquestes delícies

    ResponElimina
  3. te ha quedado un bonito plato con estos ingredientes tan poco usados en la actualidad
    bon dia

    ResponElimina
  4. Grandiòs el pesto vermell, la veritat. No és el mateix però jo el tinc classificat similar al romesco: una salsa que val per a gairebé tot :)

    ResponElimina
  5. Jo no sóc gaire de menuts... no sé si m'agradaria... però només em l'aspecte que té aquest plat segur que m'hi arriscaria! Una abraçada

    ResponElimina
  6. m'apunto el pesto, i el morro i l'orella... que bo !!!

    petonets

    ResponElimina
  7. Em sembla un plat de festa!!
    Respecte la teva pregunta, la pasta brisa salda simplement no s'hi posa sucre, s'hi afegeix sal i si es vol alguna herba, formatge rallat, etc! Encara que confesso que la tinc pendent de fer... com el pesto vermell, que fa dies que li tinc ganes! jejeje

    ResponElimina
  8. San Gargantúa y San Pantagruel, benditos mártires, tengan a los menudillos y a la casquería en sus oraciones.

    ResponElimina
  9. Thank you for another essential article. Where else could anyone get that kind of information in such a complete way of writing? I have a presentation incoming week, and I am on the lookout for such information.

    ResponElimina
  10. Thank you for another essential article. Where else could anyone get that kind of information in such a complete way of writing? I have a presentation incoming week, and I am on the lookout for such information.

    ResponElimina
  11. celebro molt i molt que feu cuina de menuts. Entre tots l'hem de salvar!
    endavant! aquest morro i orella fa por (de tant bo que sembla!). M'apunto la recepta!!!!

    Ada Parellada

    ResponElimina
  12. ada, moltes gràcies, aquí no en falten mai, de menyts, moltes vegades n'he fet bandera.
    potser la crisi portarà una revifada d'aquesta menja, que ben tractada, té el mateix nivell que altres presumptament més 'selectes'

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...