diumenge, 20 novembre de 2011

tàrtar de botifarra en canapè

(a sobre del pa, 22)

La botifarra crua, la tradicional, la de tota la vida, té pràcticament la mateixa composició que el fuet i, sobretot, és exactament el mateix que la somalla. De fet, la somalla no és res més que una botifarra posada a assecar, no hi ha més secret. I, sinó, feu la prova, sempre que tingueu una bona botifarra artesana, és a dir, que només porti carn (i greix), sal i pebre. La deixeu fora de la nevera, en un lloc airejat, i en pocs dies tindreu una magnífica somalla.
Explico això amb caràcter preventiu, abans que algú no em digui 'ai uix, quines coses que fas'. És que a mi la botifarra crua m'agrada crua, vull dir que sempre que en compro la tasto tal qual, o untada sobre una llesca de pa amb una mica de maionesa o d'allioli suau. 
També m'agrada fregida o convertida en butiburguer, és clar, però a casa gairebé no n'arriba cap de sencera a la paella, totes són degustades abans. De fet, si heu anat mai a fer la matança del porc, segur que us han deixat tastar la barreja que serveix per a fer les botifarres, els fuets o les llonganisses, i que aquí anomenem tastets. S'ha de provar per saber si la carn està prou ben amanida de sal i pebre, però sobretot, perquè és boníssima.
No deixa de ser un bistec tàrtar senzill, amb pocs afegits, sense mostassa, ni salsa Perrins, ni res de tot allò que sol portar el tàrtar de vedella. Carn, sal i pebre, res més. D'aquí em va venir la idea d'aquest mos: agafar això que m'agrada tant (i que us recomano, tal qual o amb maionesa) i 'vestir-ho' per fer-ho més presentable i servir-ho a uns convidats.
La preparació ja us la podeu imaginar: primer de tot hem de treure el budell de la botifarra i posar la carn en un bol, després hi afegim ceba tendra, cogombres i tàperes en vinagre, tot ben picat, i, si ens ve de gust, unes gotes de salsa Perrins i una mica de mostassa. O el que poseu habitualment en un tàrtar de vedella.
Per presentar aquest tàrtar, vaig triar unes torradetes integrals del Dia que són molt bones per fer canapès, i vaig posar a sobre una porció del tàrtar amb un rovell d'ou de guatlla a sobre i unes escates de sal.
També vaig fer algunes variacions: en unes altres vaig posar una capa de salsa tàrtara (maionesa, ceba, cogombres, taperes i julivert picat) a sobre la torradeta, la carn de la botifarra sense més afegits a sobre i una rodanxa de cogombre per coronar.
Finalment, en vaig fer algunes com m'agrada menjar-me-les a mi quan no tinc temps de gaires preparacions: la torrada, una capa de maionesa i la carn a sobre (o la maionesa de barret sobre la botifarra).

16 comentaris:

  1. Em costa una mica el tàrtar, però condimentat com dius i sobretot presentat com el presentes... gairebé en faria 2 o 3!.La idea de l'ou la veig molt encertada per amorosir més la carn. Una abraçada Manel!

    ResponElimina
  2. Yo no podría comerla porque la carne ya me cuesta hasta cocinada, pero no por ello dejo de valorar cuando un plato está bien hecho y presentado, y ese tartar con la butifarra, además me parece una idea genial y diferente. Besos

    ResponElimina
  3. Mestre, aquest post m'ha agradat i molt. La penso copiar tant (o més) com la del saltat amb patata!! ;-)

    Salut i cuina!

    ResponElimina
  4. tens raó, jo recordo el menjar-me la carn al poble de petita i amb la meva avia... peró des de les hores no ho he tornat a fer

    petonets

    ResponElimina
  5. M'agrada el tartar... però de botifarra no n'he provat mai! Excepte quan era petita i a casa l'àvia fèiem carn a la brasa. Me'n menjava una mica abans de coure. Ho feia "a la bruta", diguem-ne. Amb la salsa tartar ha de quedar molt melosa, aquesta tapa! petonet

    ResponElimina
  6. A la meva filla li encanta la botifarra crua i com més tendre millor. Mai arriben senceres a la nevera, heheheh!!!
    M'has donat una idea fantàstica, el que a tu no se t'acudeixi!!!!!!!!!
    Tal com diu en Massitet,
    Salut mestre!!!

    ResponElimina
  7. Òstres, Manel, quin canvi de look, no? Veig que feia massa dies que no passava pel teu blog... M'encanta, tot i que es troben a faltar els llibres d efons, el veig més... professional.
    L'altre dia, de TV Hospitalet, em van passar un link amb el teu vídeo i el de l'Óscar, em va fer molta gràcia veure-us a la tele. Jeje! A fer la competència a l'Arguiñano!!! Et vaig veure molt bé, molt natural i professional!

    Vaig a donar un cop d'ull a les darreres receptes, aquest tàrtar té bona pinta però a mi la carn crua...

    Petonets i fins aviat!
    Anna

    ResponElimina
  8. Totalment d'acord amb el gust per la botifarra crua... Es temptador no fer una queixalada quan es manipula botifarra...

    Salut!!

    ResponElimina
  9. Te una pinta brutal.
    Però a mi la carn crua.......
    De totes formes, la provaré

    ResponElimina
  10. Fa uns dies vaig sentir per la radio la recepta de tàrtar de fuet, en aquell moment vaig pensar, interesant.Ara quant llegia la teva entrada que dius botifarra o fuet dic, però no és el mateix, no te el mateix gust, o si?? ains pobre ignorant de mi.

    Vaja que ara en tinc les dues al cap, sens dubte les probaré. Ja et contaré.

    MUAS!

    ResponElimina
  11. Hola Manel,
    Tant de temps sense entrar en els blocs i creia que m'havia equivocat.. però no, ja veig que has fet un canvi. Felicitats, m'agrada molt.
    Doncs jo també menjo la botifarra crua, i a casa em miren amb una cara..
    Si els hi preparo en canapes segur que ho tastarien, que té molt bona presència!!

    ResponElimina
  12. Quina desgràcia que a casa faci tant fàstic el menjar cru, tant com m'agradarien a mi aquests canapès!!! Com sempre, una pinta deliciosa ;)

    Un petonàs! :D

    ResponElimina
  13. Qué bo, em fascina la carn crua, i amb lo que expliques de la botifarra...s'em fa la boca aigua, jo havia participat a matances porc a casa, llavors la meva mare, fregia una mica de carn a la paella de botifarra picanta, dolça, sóc de Girona, i tots els tipus què feien, llavors no es menjava carn crua i menys de porc. Ens barallaven per probar els tastets. De més gran ja vaig començar a tastar la crua, i ara no fem matança, però sí butis.i...perdona el rotllet però se m'ha fet la boca aigua.Quan preparo "pilotilles" o hamburgueses casolanes, per decomptat que les tasto en cru.
    Montse

    ResponElimina
  14. mercè, si fessis l'esforç de menjar-ne 2 o 3... segur que ja no pararies!

    anna, la carne de la butifarra se parece más a un embutido que a un bistec, para entendernos, creo que te gustaría.

    massitet, si necessites botifarra de castellterçol, m'ho dius :-)

    isabel, ja trigues a tornar a la infantesa :-)

    marina, aquesta és la idea, la botifarra que ens mengem abans de coure-la, amanida amb altres ingredients.

    anna, fes-li aquests canapès a la teva filla, a veure què tal, i ja em diràs.

    anna, ostres, tothom em demanava què hi pintaven els llibres, pensava que només m'agradaven a mi. gràcies per això de l'arguiñano, ja vaig fer un post que es deia 'arquiñano en minúscula' perquè és una mica el referent de tothom parlant de cuina a la televisió, oi?

    ricard, jo no espero a manipular-la, la queixalo només arribar a casa hahahaha

    isabel, en aquest cas, com he dit a algú abans, el gust de la carn no és com el de la vedella crua, s'assembla més al d'un embotit, em sembla que t'agradaria.

    gemma, això del tàrtar de fuet no ho havia sentit mai. botifarra i fuet no són ben bé el mateix, però s'assemblen molt, de fet un fuet o una somalla són com botifarres deixades assecar, que es conserven amb la sal i el pebre i l'efecte de l'aire.
    ja em diràs com és el tartar de fuet!

    eri, quin goig tornar-te a veure per aquí, celebro que t'agradi el nou look i encara més que t'agradi la botifarra crua. a veure si enganyes els de casa amb aquests canapès :-)

    anna, a molta gent li passa, que no em fa o no en menja pels de casa seva. jo no tinc aquestes manies, si no els agrada, ja m'ho faig per mi :-))

    montse, tastar les mandonguilles o hamburgueses casolanes abans de coure-les és molt recomanable, per saber si estan al punt... i perquè són boníssimes!
    no t'he de perdonar pel rotllet, perquè m'agrada molt llegir aquestes històries i experiències. gràcies per explicar-les i fins aviat.

    ResponElimina
  15. Sí senyor! Jo sempre he menjat aquesta carn crua, és deliciosa; era un clàssic quan anàvem a esquiar, i la majoria de gent ens mirava com si fóssim bojos per menjar carn crua. Si no s'ha tastat, no se sap el que es perd.
    Afortunadament, he descobert aquest plaer a la meva dona i en família l'han heretat les nostres filles :-)

    ResponElimina
  16. surfzone, peruqè no et mirin com si fossis boig, fes com jo i n'hi dius tàrtar que sona més guai. realment, si la botifarra és bona, així és com millor s'aprecia.
    això teu no sé si és sort, perquè si us agrada a tots, te'n queda menys... hahahaha

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...