dimarts, 28 de febrer del 2012

espaguetis amb tomàquet, anxoves i formatge d'herbes casolà

No hi ha res que faci més ràbia que haver aprofitat alguns dels dies més gèlids de l'hivern, els del fred siberià, per sortir amb la bici, i trobar-te ara, que fa tan bon temps, tancat a casa perquè un senyor virus o el que sigui s'ha trobat bé dins teu i no marxa ni a canonades.
Cansat d'aquest confinament matinal, avui he sortit a caminar una estona pel bosc, perquè em sento les cames flonges com un pa de pessic en lloc de dures com un carquinyoli, i demà vull agafar la bici una altra vegada, a veure si encara sóc capaç de fer tres pedalades seguides, i deixar enrere tants dies de tos.
La passejada pel bosc m'ha anat bé per collir romaní i per agafar gana i ganes de fer-me un plat de pasta, que feia molts dies que no en menjava i a partir d'ara espero que torni a ser un fix uns quants cops a la setmana, perquè voldrà dir que torno a entrenar i a fer una vida esportiva més o menys normal.
Tenia ganes de pasta, però no de pasta d'hivern, amb un ragú o una altra salsa potent, sinó una cosa més lleugera, més primaveral, com el temps que fa; i ràpida. Per això he picat herbes en un morter (farigola i romaní frescos, alfàbrega i orenga secs) i les he barrejat amb formatge. Se m'ha ocorregut, mentre collia el romaní, que seria una bona manera d'introduir les herbes al plat barrejar-les amb un formatge neutre, i l'únic que tenia d'aquest tipus era mozzarella ratllada. L'he barrejat bé amb les herbes i l'he reservat.
En una paella amb oli, i el foc alegre, he saltat uns quants tomàquets cirerols, tallats per la meitat o a quarts, segons la mida, durant un parell de minuts, hi he afegit unes anxoves tallades a trossos no massa grans, que es desfan de seguida, i uns espaguetis cuits al dente i acabats d'escórrer.
Només faltava emplatar la meitat dels espagueti, cobrir amb una capa de formatge perfumat, acabar d'omplir el plat amb la pasta restant i posar per sobre una mica més de la barreja de formatge i herbes picades.
Només apte per a afeccionats als gustos i les aromes intenses de bosc.

13 comentaris:

  1. Doncs llavors és ben apte per mi, boníssim!
    Cuida't!
    Una abraçada
    Sandra

    ResponElimina
  2. Doncs a mi també m'ha visitat aquest cap de setmana el virus!... i quina il·lusió feia veure aquell cel i aquell sol des del llit. Que hi farem!
    Jo sóc una aficionada als gustos i aromes intensos del bosc, per tant aquesta me l'apunto.

    ResponElimina
  3. Em sap greu que estiguis pioc, però ja veig que ni el senyor virus et fa perdre les ganes de la "bona cuina"

    Ptnts i a cuidar-se!!

    Dolça

    ResponElimina
  4. jo soc una més del virus jiji , 3 dies, avui ja he anat a traballar, i aquest cap de setmana vaig pensar igual que tu, amb el bon temps que feia.....

    cuida't

    ResponElimina
  5. Fora virus !!! ara l'idea de les herbes m'agrada i molt...

    petonets

    ResponElimina
  6. de momento me estoy librando del virus,animo Manel que seguro que mañana ya cogeras la bici y volveras a ser tu.Me gusta el plato y mas con sabor a bosque
    una abraçada sense virus

    ResponElimina
  7. Un altre que també està amb el virus... a veure si el liquidem aviat!

    Boníssima la pasta! Jo solc posar anxova també a la salsa de tomáquet "plana", per donar-li una mica d'alegria. I les herbes... simplement genials. No haurien de faltar mai a la cuina :)

    Una abraçada i millora't!

    ResponElimina
  8. De moment em salvo del virus, tot i que donada la meva sedentaria existència no tinc pas carquinyolis com a cames hahaha.

    M'encanta el plat.

    ResponElimina
  9. Ai Manel, no saps quina salivera que m'has fet venir... Aquests spaghetti són espectaculars!!! Espero que et compensessin la frustració de no poder sortir, però pensa que és millor que t'acabis de recuperar bé i no fer gaires esforços!! Bé, ja semblo una mama... Sigui com sigui, una recepta genial! :D

    ResponElimina
  10. Acabem de tornar del Manairó i el primer que he fet ha estat rellegir la teva crònica del gener del 2010. Hem tornat una mica desil·lusionats i crec que els punts que tu senyalaves com a "peròs" per a un restaurant d'aquesta categoria, s'han convertit en "PERÒS" en majúscules. Un dia d'aquests posaré la crònica, però no crec que necessiti cap pedestal. Els espaguetis que he vist per aquí tenen molt més bona pinta que aguns dels plats que he menjat...

    Fins aviat!
    Anna

    ResponElimina
  11. Espero que amb aquests tipus de plats aviat et trobis un altre cop bé, és nutritiu i a la vagada bo.
    Una abraçada

    ResponElimina
  12. Quin plat més senzill i que bo! Ja sento l'olor a bosc, anxoves...
    Cuida't

    ResponElimina
  13. Deliciós i ben fàcil! Me l'apunto, et salva d'algun compromís en qüestió de minuts, Manel.

    ResponElimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte