dijous, 31 maig de 2012

kefta de vedella amb salsa especiada de iogurt grec


Quan viatgem, encara que només sortim de casa per unes hores, tots dediquem una bona part del temps al menjar, i defenso que és bo que sigui així. En canvi, no m'agrada el turisme gastronòmic, és a dir, anar a un lloc només per menjar en un restaurant o per tastar una cuina determinada; però la gastronomia per a mi és una part important o molt important dels viatges.
Per anar pel món i gaudir del menjar arreu, només hi ha una cosa millor que tenir curiositat i una bona gana, i és tenir al costat algú amb el mateix desig de conèixer i aprendre que tu.
Darrerament he tingut la sort de viatjar i menjar sovint amb una persona així, que té una immensa curiositat per les coses noves, de manera que, tant a fora com a casa, he pogut gaudir amb ella de cuines de tota mena. I he confirmat que una de les que m'agraden més és la mediterrània; no vull dir la mediterrània entesa com la de casa nostra, que també m'agrada, és clar, sinó que em refereixo a la mediterrània dels nostres veïns del sud i de l'orient, ja sigui del Líban, de Turquia o de Grècia, per posar exemples de països que comparteixen molts i grans plats de la gastronomia mundial.
La kefta, o kofta, com l'anomenen en algunes regions, és una preparació molt típica d'aquesta zona i la trobem en molts països, amb les lògiques variants. Fa poc en vam menjar en un restaurant libanès de Barcelona i em vaig quedar amb ganes de fer-ne a casa, a la meva manera, és clar, perquè de receptes n'hi ha tantes com cuiners.
Va coincidir aquest desig amb una petició de la cooperativa La Fageda, que ha demanat a una colla de blocaires que col·laborem amb ells elaborant receptes amb el seu nou producte, el iogurt grec, que venen en tres formats, natural, ensucrat i de maduixa.
Realment, no hi ha res millor que el iogurt grec, nascut a la mateixa zona que la kefta, per acompanyar aquesta carn especiada que estic segur que, si la proveu, us encantarà. Això sí, no feu gaire cas de les mesures ni dels ingredients que he fet servir jo, poseu-ne i traieu-ne al vostre gust perquè aquest és precisament l'encant de la cuina, convertir un plat universal com aquest en una recepta de casa. Igual com he fet amb la salsa, que he elaborat al meu gust a partir de sabors que recordo de diverses experiències i amb espècies que també porta la carn a la qual ha d'acompanyar.
Per elaborar la kefta, vaig fer servir carn de vedella, però es pot fer també amb carn de xai i de pollastre, fins i tot de porc, que no seria gaire habitual al nord d'Àfrica, o barrejant vedella i porc, per exemple.
Per mig quilo de vedella picada hi vaig posar una ceba tendra, dos grans d'all, uns 20 grams de pinyons, un grapat de julivert, una culleradeta de comí molt, una de pebre vermell dolç, mitja de pebre vermell picant, sal, pebre negre i un raig d'oli.
Es pica bé la ceba, l'all, els pinyons i el julivert, i s'afegeix tot a la carn, juntament amb les espècies i l'oli. S'amassa bé perquè es barregin tots els ingredients, i es reserva a la nevera almenys una hora, perquè la carn prengui i agafi el gust dels condiments.
Una estona abans de cuinar la kefta, traiem la carn de la nevera i li donem forma, ja sigui fent boletes com mandonguilles, ja sigui donant-los forma d'hamburgueses o, com he fet avui i com es presenta a molts països, en forma de mandonguilla allargada enfilada en una broqueta. Es deixen reposar una estona més a la nevera abans de coure-les a la planxa, al forn o, si teniu la sort de tenir-ne, a la brasa, que és com queden millor.
Per a fer la salsa, vaig fer servir un iogurt grec natural de La Fageda, un gra d'all i  julivert ben picats, una culleradeta petita de comí mòlt, i mitja de curri, tot ben emulsionat. I encara hi vaig posar una cullerada de postres de maionesa.
La carn se serveix amb una mica de salsa per sobre i amb un bol a banda per poder anar salsant la carn al gust, i jo la vaig acompanyar també amb remolatxa crua sobre salsa de iogurt, i amanida amb sal, comí mòlt i un raig d'oli.
La remolatxa me la va donar perquè la tastés en cru la persona curiosa per les cuines del món de qui parlava abans, que també és amant de l'agricultura i dels productes d'aquí, que una cosa no exclou pas l'altra, al contrari. I que ben segur hagués gaudit amb aquest plat i les aromes d'espècies que van envair la casa mentre el cuinava...

La Fageda és una cooperativa catalana d’iniciativa social sense ànim de lucre creada a Olot el 1982, que té com a finalitat la integració laboral de les persones de la comarca de la Garrotxa que pateixen discapacitat intel·lectual o trastorns mentals severs.
Actualment dóna feina a 270 persones, i té la seu a la Fageda d’en Jordà, en una finca de 15 hectàrees on porta a terme la majoria d’activitats, tant assistencials com productives.
La seva activitat productiva de la cooperativa és bàsicament agrícola, amb una granja de vaques per a la producció de llet, una planta d’elaboració de productes làctics, una secció de jardineria, un viver forestal i un taller de manualitats.
Entre els seus productes, els meus coneguts i apreciats són els iogurts, que elaboren en moltes varietats. Ara acaben de treure les tres modalitats de iogurt grec, amb les quals 15 blocaires hem elaborat diverses receptes que podeu trobar a la pàgina de La Fageda a Facebook.

14 comentaris:

  1. Manel tienes razon poder descubrir la cocina del pais viajando es un placer y si se puede compartir mas bueno aun.Me gustan los kefta y una buena combinacion con el yogur y la remolacha cruda es muy buena y muy sana asi en crudo.
    una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. descobrir i compartir és el millor que es pot fer quan es viatja, miquel. una abraçada!

      Elimina
  2. Me parece una combinación muy rica. El yoghurt con el kefta te hace viajar sin salir de casa. Un beso.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Efectivamente, combinan muy bien, y he intentado que lo hicieran un poco más especiando el yoghurt. un beso.

      Elimina
  3. Mira si es important la gastronomia que el meu home quan explica un viatge mai es recorda de nom del lloc però si del que va menjar allà.
    Una salsa molt bona i sana. Molt recomanable.
    Muacs

    ResponElimina
    Respostes
    1. hehehehe això li passa a molta gent, que recorda sobretot el menjar! gràcies pel comentari, maryar

      Elimina
  4. Una recepta ben bona, estic d’acord amb tu s’ha de viatjar i a més a més menjar plats de la zona, i no al inrevés.
    Una abraçada

    ResponElimina
  5. Manel, ja fa dies que t'ho vull comentar, però no coincidim, la foto del teu perfil molt xula. Qui ho hauria dit que un dia et tornaríem a veure enfilat en una bicicleta de muntanya!Ai perdó, el plat té una pinta boníssima.
    Manelic

    ResponElimina
    Respostes
    1. manelic, ja veus les voltes que dóna la vida, em sembla que em refugiaré en la bici de muntanya que em tracten més bé que vosaltres, amb la pallissa que em vau clavar dissabte!

      Elimina
  6. Un plat universal treballat de manera local! Manel felicitats per la recepta !!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. moltes gràcies, seguirem col·laborant!

      Elimina
  7. Jo vaig quedar encisat a Marràqueix amb les kofta, efectivament a la brasa són excel·lents (ha arribat un punt en què crec que fins i tot una sabata gastada seria bona a la brasa). Per fer-les amb carn de xai, vaig demanar al meu carnisser si me'n podia fer carn picada... en va fer unes 200 pilotilles i em va trucar esverat perquè se li estaven a punt d'acabar i jo encara no me les havia emportat.
    M'ha agradat això de la gana, imprescindible per aprendre a menjar com a les altres cultures XD

    ResponElimina
    Respostes
    1. la gana és imprescindible, i la curiositat també!
      provaré a fer la kefta de xai, que de fet és la més freqüent al nord d'àfrica i encara no l'he provat!

      Elimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...