diumenge, 17 de febrer del 2013

costellam amb verdures en salsa agredolça


La carn, si podeu, trieu-la sempre enganxada a l'os, és la més gustosa. Per això tenen tanta requesta les costelles de xai o de cabrit, les mitjanes de vedella, o les més humils costelles de porc. En el cas de les costelles, més que d'un tros de carn amb os, hem de parlar, per ser precisos, d'os amb carn enganxada, d'os recobert de carn. D'aquella que hem d'arrencar amb les dents per desenganxar-la, un instint primitiu que tenim tots encara que no haguem reflexionat mai sobre si la carn enganxada a l'òs és més bona o no que la dels muscles.
L'ADN que hem heretat d'aquells primers éssers humans que vivien en coves i es menjaven els animals que caçaven porta escrit que l'os s'ha de repelar per no deixar al plat la part més gustosa. Ja sigui l'os d'una costelleta de xai lletó, o un os d'espinada que ha bullit durant tres hores per fer una bona escudella i que, al mateix temps que ha transmès el seu gust al conjunt, s'ha amarat del sabor de les altres carns i de les verdures que han compartit amb ell la vida a l'olla.
Suposo que aquesta disgressió ve a tomb perquè a mi m'agraden molt les costelles de tota mena, especialment les de porc, i m'agrada tant cuinar el costellam sencer (aquí n'hi ha un  amb salsa de fruita vermella) com amb les costelles tallades grans (en escabetx suau), o a trossos petits per fer fideus a la cassola o arrossos com aquestaquest o aquest.
La setmana passada, un dia que sabia que seria sol a l'hora de sopar, tornant cap a casa em vaig recordar d'un tros de costellam que tenia al congelador i tot just arribar el vaig posar a descongelar. Se m'havia ocorregut que la carn de porc amb salsa agredolça, a l'estil xinès, queda molt bona, i volia provar-ho amb una peça de carn sencera. I, com faig moltes vegades, acompanyada amb unes verduretes.
Un cop descongelada, vaig salpebrar la carn, que tenia molt poc greix, i la vaig posar a rostir en una paella amb una mica d'oli, fins que va estar ben rossa per tots costats, la vaig retirar i en el mateix oli vaig saltar pastanaga, ceba, pebrot verd i pebrot vermell, tallat tot a daus d'una mida similar.
Després d'uns minuts, vaig afegir a la paella la salsa agredolça, que la podem comprar preparada, si pot ser d'una marca de qualitat o directament en un establiment de productes asiàtics, o la podem fer nosaltres mateixos seguint, per exemple, aquesta recepta.
He de confessar que vaig fer servir salsa preparada, que era tard i tenia gana, però la vaig haver de reforçar amb un bon raig de vinagre i una cullaradeta de sucre. Vaig deixar que el conjunt arranqués el bull i hi vaig tornar a posar la carn, vaig abaixar el foc i vaig tapar la paella, perquè s'acabessin de coure la carn i les verdures. Amb un quart, depenent del gruix de la carn, estarà tot a punt. Només faltarà un bon toc de pebre negre acabat de moldre i ja ens podrem menjar aquesta petita delícia de gust contrastat.
Deixeu-vos temptar per la lluïssor especial que dóna la salsa a la carn i a les verdures i, si cal, feu cas als gens ancestrals i menjeu-vos la costella amb els dits.
Si sou més fins o no sentiu la crida de l'instint, substituiu el costellam per una altra part tendra del porc sense os, o per un pit de pollastre, que també quedarà bo i el podreu tallar amb ganivet.

18 comentaris:

  1. Un buen plato de costilla,que con las verduras y la salsa ,bueno la salsa... ejem...de improvisación total, el conjunto te ha quedado delicioso.
    Soy de las que tienen el ADN de los primates y se comen las costillas con los dedos, no hay nadie perfecto.
    Un beso

    ResponElimina
    Respostes
    1. hahaha... la salsa és de improvisación total, tienes razón. la pròxima vez la preparo yo. me alegro que coincidamos en el adn! ;-)

      Elimina
  2. Manel, a mi les costelles també m'agraden força, sobre tot les de porc i les de vedella; les de xai les trobo massa greixoses.L'avantatge de les de porc és el seu preu i la seva versatilitat.
    Aquestes que ens presentes tenen una pinta fantàstica.
    Salut,
    Pepin

    ResponElimina
    Respostes
    1. ja m'ho imaginava, que t'agradarien, em sembla que compartim força gustos!
      salut!

      Elimina
  3. Un plat fantàstic. M´agrada l´acompanyament que li has afegit.Què inspirat estaves...aixo de sopar sol de tant en tant mola...;-D

    ResponElimina
    Respostes
    1. hahaha... sí que mola, però molt de tant en tant, eh? més val fer-ho cada dia ben acompanyat! ;-)

      Elimina
  4. M'agrada això que dius d'arrencar la carn amb les dents... som els escuradors més eficaços! Això no vol dir que per força haguem de ser carronyers, oi¿? :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. i tant que no, els carronyers mengen carn passada, com els voltors, i nosaltres mengem sempre els aliments frescos, com les majestuoses àguiles ;-)

      Elimina
  5. A mi no m'agrada gaire escurar amb les dents, m'agrada quan tenen aquella cocció en que la carn surt soleta de tan tendre :D

    Però mira, en això el raro soc jo perque a casa els encanta escurar jejeje

    ResponElimina
    Respostes
    1. doncs mira, et feia més aviat d'escurar. i és que el fet d'escurar no vol dir que la carn costi d'arrancar, eh? pot estar súper ben cuita i desprendre's amb tota la facilitat, però el joc és agafar la barnilla de la costella de torn i fer servir les dents en lloc de la forquilla i el ganivet.

      Elimina
  6. Una carn bona i tendre que amb aquesta salseta ha d’estar d’allò més be per sucar-hi pa i per escurar les barnilles.
    Una abraçada

    ResponElimina
  7. Unes costelles ben bones. A mi m'agraden molt. I amb fideus a la cassola també. Ara que aquestes me les menjava ja!
    Nani

    ResponElimina
    Respostes
    1. gràcies, nani, tens raó, la costella amb fideus és boníssima, i amb arròs, dóna molt bon gust a tots els plats.

      Elimina
  8. Molt saborosa recepta, però els calamars m'han atrapat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. són plats ben diferents, tots dos em van agradar molt, però estic d'acord que els calamars són per repetir sovint!

      Elimina
  9. Noi, quin costellam!!!! Quines ganes m'han agafat de cuinar-ne!!!
    Salut i petons,
    Olga

    ResponElimina
    Respostes
    1. doncs no t'ho pensis pas i ja em diràs com ha anat! :-)

      Elimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte