el principal aliment del món (62)
Sóc de natural poc afeccionat als concursos i a les competicions (encara que no ho sembli, si llegiu el post anterior), però dissabte passat a Manlleu, parlant amb la Dolça-Glòria, recordava que temps enrere, mig en broma, mig seriosament, vam llançar-nos un repte: a veure qui publicava més receptes de la seva especialitat culinària. Ella és experta en cócs, que no coques, coi, que és de Reus, i a mi em consideren arrossaire, potser perquè n'he publicat una bona pila sota l'epígraf genèric 'el principal aliment del món'.
El cert és que sovint faig arròs, més per a mi sol que quan tinc companyia a la taula, i no ho explico pas sempre al blog, ni molt menys, però a vegades fotografio els plats i, si em ve de gust, n'escric un post. Com avui, que no sé si em ve de gust o és que la Glòria em va 'picar' i per això m'he posat a escriure, amb tota franquesa, ja ho veieu; tinc més arrossos, i la meva idea era publicar-ne un altre escrit arran de la polèmica que hi ha hagut aquest estiu sobre què es pot considerar paella i què no. Ja arribarà un altre dia.
Això d'avui no que ho és, una paella; és un arròs cuinat amb la tècnica del risotto italià, senzill i amb pocs ingredients, però gustós gustós.
Per fer-lo, posem com sempre a sofregir ceba picada en un cassó amb oli fins que estigui transparent, i abans que s'enrosseixi, hi afegim l'arròs, deixem els grans també es tornin una mica transparents, mentre anem remenant, i hi aboquem un raget de vi. Quan s'evapori el líquid, comencem a mullar l'arròs amb brou calent (jo en vaig fer servir un de pollastre), afegint-n'hi a mesura que el gra se'l vagi bevent, i fins que estigui cuit. Poc abans, hi afegim el fetge gras mi-cuit, que es fondrà de seguida i ens ajudarà a fer el 'mantecatto' imprescindible en un risotto, i quan apaguem el foc, hi ratllem el formatge; en aquest cas vaig fer servir un maó semi que em van portar directament de les Illes amb molta estima.
...
Amb aquest veig que ja n'he publicat 62, d'arrossos, encara lluny dels 67 cócs de la cuinera ganxeta, però ja l'atraparé, ja....
Doncs a mi tambè m´agrada molt l´arros i després de llegir la teva recepta crec que le que has publicat avui és fantàstic.
ResponEliminaAquest el he de provar, te molt bona pinta.
ResponEliminaM'agraden, aquesta mena de "piques". L'arròs fa molt bona pinta!
ResponEliminaEls risottos són per a mi una perdició, però a mes n aquest has combinat dos ingredients que els posaría els primers dela llista.
ResponEliminaMuas!
Un arròs boníssim!! Amb el toc del fetge gras deu ser una delícia!! Mira, deu fer un parell d'anys jo era totalment "anti-risottos", em parava l'aspecte de la seua textura. Però va ser anar a dinar a ca una companya de feina i menjar-me'n un que vaig trobar tan bo que de tot d'una "em vaig convertir". I és que els valencians, en general, som una mica "especials" amb això de l'arròs.
ResponEliminaPer cert, no conec la polèmica de la paella de què parles, però segur que, si la planteges al País Valencià hi trobaries material per a fer-ne una enciclopèdia!!
Salutacions