dijous, 29 de maig de 2014

croquetes de pastanaga amb maionesa especiada

Ahir dimecres, a la ràdio parlaven de croquetes, i sentir la gent que trucava explicant com les feia la seva mare (sempre les millors, és clar!) o bé a quin restaurant les havia menjat boníssimes, em va fer venir ganes de preparar-ne a casa; i, aquesta vegada, unes de normals, després de les mandonguetes de dies enrere, les donuquetes i les truquetes.
Bé, les d'avui són normals entre cometes, o en cursiva, perquè no són habituals; més ben dit, són noves, i una mica diferents. M'explico. Una oient va explicar que les millor croquetes que havia menjat, en un restaurant que no va precisar, eren de pastanaga: no en va donar la recepta, ni els ingredients, és clar, però només de sentir-ho se'm van activar les neurones, perquè a casa de pastanagues no en falten mai, ja que és una de les hortalisses preferides de la Marina.
De seguida vaig tenir clar com prepararia la massa d'aquestes croquetes, i que portarien espècies, perquè la pastanaga m'agrada molt amb curri, i amb comí, com ja l'he fet altres vegades (per exemple, una amanida de pastanaga amb taronja i curri).
Vaig pelar quatre pastanagues, les vaig tallar a daus petits i els vaig posar a sofregir en una paella amb oli, mentre pelava una ceba mitjana, la tallava una mica més petita que la pastanaga i l'afegia a la paella. Ho vaig sofregir tot plegat uns cinc minuts, hi vaig afegir un raig de vi blanc, vaig tapar la paella i vaig abaixar el foc perquè s'anés fent la pastanaga, alhora que hi vaig tirar les espècies: curri, comí i cúrcuma, no massa, una cullerada de cafè petita per aquesta quantitat de cadascuna; a mitja cocció hi vaig haver d'afegir una mica d'aigua.
Quan la pastanaga va estar tova, vaig aixafar una mica els daus amb una forquilla, sense fer-ne un puré, perquè es notessin els trossos, hi vaig afegir una cullerada de farina, la vaig fer enrossir una mica i hi vaig afegir llet, poc a poc, sense parar de remenar, mentre la massa la va anar absorbint. També hi vaig posar sal i pebre negre.
La massa és a punt quan es desenganxa fàcilment de la paella, aleshores només cal posar-la en un plat fons o en un bol, tapar-la amb paper film i guardar-la unes hores a la nevera abans de preparar les croquetes.
Els pètals són de bojac, i es poden menjar
Un cop freda la massa, se n'agafa una cullerada, se li dóna la forma rodona, quadrada, cilíndrica o rectangular que vulguem, es passa per farina blanca, per ou batut i per farina de galeta, i es fregix en oli calent fins que l'arrebossat és ros.
Per acompanyar, vaig preparar una maionesa especiada. Vaig fer servir una maionesa suau de pot i hi vaig posar tres espècies en pols: comí, curri i cúrcuma, en proporció similar, fins que vaig trobar el punt.
Fetes així, a les croquetes s'hi noten els trossos de pastanaga i de ceba, i la Marina va apuntar que li haurien agradat amb una textura més fina, però el gust ens va encantar, i la maionesa va volar!

4 comentaris:

  1. Les millors que he menjat jo no són les de la meva mare... són les de la Mai !!!

    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  2. ai quina delíciaaa!! i quin oli és el millor per fregir??saludablement parlant vull dir!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. a mi m'agrada fregir amb oli d'oliva suau o amb oli de girasol, que no afegeixin gaire gust als fregits. per sa, diuen que l'oli de coco, però tot i que en tinc, no l'he provat, encara :-(

      Elimina

Gràcies pel vostre comentari. Qualsevol crítica o suggeriment que em feu procuraré tenir-los en compte

LinkWithin

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...